Publicat per Costa M. a 9 febrer 2010
La Vanguardia.es busca un enviado especial para vivir y retransmitir en directo desde la Isla de Pascua el eclipse de sol total que tendrá lugar el 11 de julio de 2010. El elegido saldrá del concurso Misión eclipse, en el que los candidatos deberán demostrar sus aptitudes comunicativas, su dominio de herramientas online y su interés por los fenómenos astronómicos.
Si no puedes visualizar vídeo, haz click en: misión eclipse Montse Costa
Publicat en Popular, ciència | Deixa un Comentari »
Publicat per Costa M. a 6 febrer 2010
Elemental estimats Watsons…
Tornant amb la tendència que tinc últimament de comentar els aspectes més científics o divulgatius de les últimes estrenes de cine… avui us parlaré de la última estrena a la qual he pogut assistir.
Com tots sabeu, Sherlock Holmes és un personatge de ficció, protagonista d’una sèrie de 4 novel·les i 56 relats que va ser creat el 1887 per Arthur Conan Doyle.
A la pel·lícula podem veure “En Sherlock Holmes” que sempre ens ha estat descrit: és un detectiu privat irònic, enginyós i intel·lectualment inquiet. En ocasions resulta una mica brusc però és cortès amb les dones malgrat que desconfia d’elles. No és molt ordenat en la rutina quotidiana, fuma en pipa, toca el violí (sovint a hores poc adequades) amb mestratge i quan s’avorreix per falta dels reptes intel·lectuals que suposen els seus casos, consumeix cocaïna, fet que preocupa al seu company, amic i cronista Watson amb qui viu fins a finals del segle XIX en el número 221 Bis de Baker Street, a Londres.
La seva característica més notòria és la utilització del raonament pur per a resoldre els casos més intrigants i poder arribar a les conclusions més sorprenents a partir dels detalls aparentment més trivials gràcies al seu extraordinari poder de concentració i als seus amplis coneixements tant científics com de les més variades disciplines.
Per això us animo a veure la pel·lícula si en teniu l’ocasió, encara que en aquest cas no és tant “URGENT” com en el cas d’Avatar… ja que tampoc us canviarà la vida (com Avatar si que pot fer-ho!! 
), per dir-ho d’alguna manera… 
. El que us volia dir és que en el film es poden observar moltes curiositats científiques (sobretot de química forense, enginyeria forence i ciencia forense en general) i d‘il·lusionisme, que potser alguns coneixeu. I per això crec que val la pena, perquè el relat està plè d’aventures i no deixa a ningú igual veure com resol els casos fixant-se amb els detalls més insignificants; a part del seu característic caràcter!
El seu gran aliat (el Dr. Watson), la ùnica dona que l’ha impressionat mai (la Srta. Irene Adler), així com el seu gran enemic (en Moriarty), també gosen d’extraordinàries facultats intel·lectuals, fet que dona molt de joc a la pel·lícula, per mostrar-nos des de varies perspectives com l’ús de la sabiduria pot portar a uns a fer el bé i a altres a fer més aviat el mal, o a utilitzar-la pels seus propis interessos, si més no, i no per l’interès comú de la humanitat.
En Sherlock Holmes ha estat dut moltes vegades al cinema i al teatre, i també apareix a novel·les, relats, còmics, dibuixos animats i sèries de televisió, amb els més diversos graus de fidelitat a l’esperit del personatge que és ja tot una icona de la cultura popular. Però a mi aquesta pel·lícula és la que m’ha agradat més, del que he pogut veure o llegir d’ell fins avui!!
Ja per acabar, només us volia fer notar, pels que no ho sabeu, que quan mireu la pel·lícula, potser us sonarà d’alguna cosa i no sabreu perquè… i és que els seguidors de la sèrie americana “HOUSE (M.D.)” heu de saber que, en realitat, la sèrie està basada en el personatge de Sherlock Holmes i per això hi ha moltes coses que s’hi assemblen a la pel·lícula. Jo, concretament, cada vegada que veia una escena on conversaven Holmes i Watson visualitzava automàticament en House i en Wilson, de la sèrie. Com alguns haureu notat, hi ha una sèrie de relacions indiscutibles:
Realment, val a dir que la gran repercusió que ha tingut el personatge de ficció de Sherlock Holmes ha donat lloc a la creació d’una gran quantitat de detectius de ficció inspirats en ell (deixant a banda al Dr. House): Kogoro Akechi, Father Brown, Harry Dickson i Conan Edogawa, entre altres.
Links i fonts:
Publicat en Popular | Deixa un Comentari »
Publicat per Costa M. a 2 febrer 2010
Avui és el dia de la Candelera (Santa Candelera, Candela, Càndid, Catalina, Corneli i altres…). I he descobert una gran quantitat de variants del típic refrany, almenys el que jo coneixia fins avui:
Així dons, si ens basem amb el temps que fa avui… hi ha fred per estona, perquè avui riu (o sigui, no plou). A més, no cal basar-se en cap refrany per veure que queden molts dies de fred encara, només cal mirar la predicció del temps pels pròxims dies (baixada de les temperatures, s’acosta un nou front, etc…).
- Algunes on ja no importa si plou o si riu (!¿¡?): “Per la Candelera fred pel davant i pel darrere”, “A la Candelera, si el fred no li va al davant li va darrere”
- Altres variants apliquen adjectius al temps meteorològic… i com que “mai no plou al gust de tothom” (per alguns que plogui és “bell” i per altres resulta que és “lleig”): “Bella Candelera, lletja primavera”
- Altres variants que coincideixen amb el que jo coneixia, i que també són ben divertits: “Candelera clara, fa bon fred encara”, “Candelera rasa, l’hivern no es mou de casa”
- D’altres tampoc no aporten res de nou, encara que tampoc diuen cap mentida…: “Després de la Candelera, Carnestoltes ve al darrera”
- Altres que ja donen per fet que són dies de pluja: “La Candelera és ploranera o per davant o per darrere”, “No hi ha Candelera sense neu ploranera”, “Per la Candelera, si no ho ha fet davant, ho farà darrera”
- Un altre que no acabo d’entendre: “Per la Candelera el berenar es queda enrere”… potser es refereix al fet que a l’hora de berenar ja és fa fosc?
- Les que em desconcerten (en què quedem??): “Quan la Candelera plora el fred és fora i quan riu el fred és viu, i tant si plora com si riu el fred és viu”, “Si la Candelera plora l’hivern és fora. Si la Candelera riu l’hivern és viu, però tant si plora com si deixa de plorar, la meitat de l’hivern encara s’ha de passar”
- Aquesta fins hi tot s’hi contradiu!: “Tant si plora, com si no plora, per la Candelera l’hivern és fora”
- I finalment la que encara enreda més tot l’assumpte: “Si la Candelera plora, l’hivern és fora, però si neva per Sant Blai no acaba mai”
Per si en voleu més, aquí us deixo un enllaç on n’hi ha 128 variants.
La qüestió és que amb el temps meteorològic no s’hi pot fer res, no s’hi pot actuar ni manipular “tan si plou com si neva” (per “ara” (ja que seria discutible) i per sort!).
A més, no es pot jutjar si lleig/bonic o de bo/dolent, perquè la falta que fa que plogui en el nostre tipus de clima, el Mediterrani, i per la nostra geografia particular que configura Catalunya, precisament fa que sigui necessari la pluja a la Primavera (bé de fet és necessari que plogui durant tot l’any) per assegurar-nos un reservori suficient d’aigua disponible pels típics estius Mediterranis, que solen ser secs, o extremadament secs!
En definitiva, no entenc com han pogut reproduir-se tanta quantitat de varietats del refrany. Si algú ho sap que ho expliqui als comentaris PLEASE!
Publicat en Popular, ciència | Deixa un Comentari »
Publicat per Costa M. a 2 febrer 2010
La mayoría de las cosas que he aprendido ha sido escuchando a la gente e intentando desentrañar lo que les pasaba por dentro. Muchos lo intuyen y se prestan a esta búsqueda abierta y transparente del conocimiento. En las redes sociales hay también quien disfruta, sin embargo, controlando lo que sugieren los demás e imponiendo, si pueden, su criterio. Lo que les importa es dividirnos en buenos y malos, ellos de un lado y todos los demás del otro bando, vecinos y forasteros, agresores y pacíficos, transmisores de sugerencias y portadores de la verdad absoluta.
He vivido dos ejemplos últimamente en el muro de mi página en Facebook dignos de reflexión. Una televisión autonómica, la TV3 catalana, me invitó a un debate sobre Haití a raíz del terremoto.
¿Cuál fue la sorpresa? Algunos en Facebook me reprocharon con la vehemencia que utilizaban algunos falangistas en el pasado (“¡hable en cristiano!”, me decían cuando me expresaba de joven en mi lengua materna) que hablara catalán en la televisión catalana o bien que no hubiera puesto subtítulos. En esto último estoy de acuerdo, pero no siempre se dispone de los recursos ni del tiempo ni de la posibilidad para hacerlo, en aras de la inmediatez y competencias de otros. Lo insólito fue que algunas de las intervenciones en el Facebook se cantonaron en esa refriega lingüística y se olvidaron de la miseria y del aislamiento de mis amigos haitianos.
El segundo ejemplo tiene que ver con otros que me reprocharon el que la institución organizadora de una conferencia sobre la salida de la crisis (Caja Sol, en Sevilla), impusiera una entrada por ocupar una plaza en su recinto. ¡Es tan verdad que sería preferible que todo fuera gratis como que, a menudo, no todo puede serlo, sobre todo, si no depende de uno!
Eduard,
Je ne crois pas / that you should lose / il loro tempo prezioso / com tais assuntos triviais, / con as cuestións que son tan importantes para o mundo, / ja voit selittää, havainnollistaa ja antaa meille ajattelemisen aihetta. / (Malgrat que entenc que es vulgui defensar,/ ya que está en su pleno / prawo). / Ànims mestre, vostè és la millor il·luminació cap al camí a la saviesa, però només dels qui la volen, / no se le pueden pedir peras al olmo. / I hope you understand me, / una abraçada!
FR / ENG / ITA / POR / GALEGO / FINLANDÉS / CAT / SP / POLACO / CAT / SP / ENG / (Telettubies CAT)
Publicat en Popular, ciència | Deixa un Comentari »
Publicat per Costa M. a 26 gener 2010
És que, si et dic la veritat, i que consti que jo no crec en el destí, però si en què ocorren coincidències, ella des de petita que ja pensava en els núvols… (que no vol dir que estigués als núvols!) …és una cosa molt especial, intentaré explicar-t’ho…
Mira, t’explicaré un secret que sap molt poca gent. No ho vagis explicant a tothom ara, eh?
Quan la Maria tenia 14 anys i se n’anava de viatge de final de curs de 8è d’E.G.B. a Mallorca (com tothom en aquella època, estic parlant de principis dels anys ‘90), li va preguntar a la seva germana petita, que devia tenir uns 8 anyets:
- “Què vols que et porti de Mallorca?”
I la nena, tota sorpresa de què la seva germana li fes aquesta pregunta (ja que no acostumava a comprar-li regals…) s’ho va pensar durant uns segons, contestant despresa, abans que se’n desdigués del seu oferiment (ja que va creure que devia estar de molt bon humor per oferir portar-li alguna cosa de record), mentre mirava a la seva germana gran, i més pròxima per edat a ella que no per afinitat, com es pentinava, es maquillava i s’arreglava ben animada davant el mirall de l’armari de l’habitació de les noies de la casa, li va etzibar:
- “Un tros de núvol” – i do!! clar, ella sols sabia que per anar a Mallorca hi aniria amb vaixell, però que per tornar tornaria amb avió. I com que la petita no havia pujat mai a cap, ignorava que això no era possible, ja que pensava que es podien obrir les finestres i tocar els núvols! Imagina’t que innocent que era!!
Així que, la Maria tota sorpresa, es va girar cap a la petita i li va preguntar, com si fos una cosa tan evident que no podia ser que no sabés:
- Però escolta, hi com vols que te’l porti un “tros de núvol?” – mig encuriosida mig molesta perquè esperava una resposta molt més simple i que no li compliqués la vida… Al cap de vall ella li havia fet aquest oferiment gairebé per compromís, o per pena?, ja que veia que es quedaria tot l’estiu a casa avorrida i en canvi ella gaudiria de dues setmanes de viatge a Mallorca!
- Dons agafes un pot, d’aquí de casa, i quan estiguis a l’avió obres un momentet la finestreta, n’agafes una mica i tanques el pot desseguida. Així em podràs portar el “tros de núvol” a casa tal i com l’has recollit! – Va contestar, ben emocionada perquè ni ella es creia la gran idea que havia tingut!
“Déu ni do” – va pensar la Maria – “… no em podia haver demanat alguna cosa més “normal”? Qualsevol nen o nena de la seva edat m’hagués demanat un cosa material: una pilota, una samarreta, una ensaïmada, un joc, jo què sé… però “un tros de núvol”?… Aquesta nena ens ha sortit més rara…, ara vés com li explico jo que això no és possible?”
- Segur que no prefereixes una altra cosa, mira que et puc portar el que tu em demanis, eh? – va intentar convèncer-la.
- Mmmmhhh, no!… prefereixo “un tros de núvol” – va insistir l’esquitx.
- Podent demanar qualsevol altra cosa… que innocent que ets!- va contestar, mig enfument-se de la innocència de la seva germana petita… – És que precisament això no t’ho puc portar…
- No? Perquè no?
- Dons perquè als avions no et deixen obrir les finestres… entre altres coses.
- Ah no? Bueno, és igual, tu l’obres un moment (sense que et vegi ningú) i m’agafes el tros de núvol amb el pot i ja està, no?
- Nooo!! com t’ho puc explicar… és que… no es poden obrir les finestres perquè no hi ha maneta per obrir-les!! Ho entens?
- Ah no? no és com en el tren? o el cotxe? … snif… snif… ;-(
- No és possible petita, què hi farem… jo ja t’ho portaria, però no es pot… A més, què et penses que recolliria amb el pot? què penses que et portaria?
- …..mmmmhhh dons no sé! per això vull que m’ho portis! per veure-ho de prop com és!… ara que… clar… tot plegat deu ser aire i aigua barrejat, no? o què és? Expliquem-ho siusplau!
- Dons ara que ho dius… no ho sé… suposo que sí, això que tu dius, però bueno ara no m’atabalis… que tinc molta feina, que encara m’he de maquillar… Va ves a jugar i no molestis… Ja et compraré el que jo cregui i ja està, vale?
“Vaja, quin rotllo” – se’n va anar amb la cua entre cames l’esquitx tota decebuda… – “Però jo quan sigui gran i vagi amb avió ja ho intentaré d’agafar un tros de núvol! perquè no ho acabo d’entendre això de no poder obrir la finestreta…
Finalment, no sé si té importància saber que li va portar la Maria a la seva germana, però perquè no et quedis amb el dubte t’ho explicaré:
Tot va succeir una nit d’estiu (com en la cançó d’en Tomeu Penya) mentre la petita jugava molt avançat el vespre pel carrer amb els amics (cosa que ara ja no poden fer els nens d’avui en dia, per desgràcia!), va aparèixer la seva germana Maria des de la llunyania de la plaça del poble, i ella la va anar a abraçar corrent!
- “Ja has tornat? No ens havies avisat que tornaves avui!” – va dir-li tota emocionada i alhora encuriosida perquè al capdavall ella encara tenia l’esperança que li hagués portat el que ella desitjava…
- “Si! Hem tornat aquesta tarda i ara hem arribat al poble! Estic ben cansada! Per cert, vols que et doni el teu regal que et vaig prometre? o prefereixes que arribem fins a casa?”
- Vale! Dóna-me’l ara – va dir obrint els ulls tota emocionada…. – “què serà?… Què serà?…” – pensava emocionada
- Té!
La petita va obrir el paquet embolicat amb cura i va descobrir una samarreta amb un pallasso dibuixat al mig. Però va notar que no era una samarreta normal… perquè tenia relleu…
- Posa-te-la, ja veuràs… – va dir la Maria.
- A veure? Aaaaahhh que guay!! fa un soroll quan pitges el nas del pallasso!!
- Si! T’agrada?
- Si, moltes gràcies!! – li va dir mentre anava corrent a ensenyar la seva samarreta nova als seus amics i amigues vespertins.
L’endemà al matí, lògicament, se la va voler tornar a posar… i va descobrir sorprenentment, tot jugant amb el seu amic de l’altre costat del carrer, que quan premia el botó sorollós sonava de tal manera que les orenetes semblaven contestar-li i volar sobre seu. I quan més el pitjava i quan més soroll feia amb la samarreta més se li acostaven cridant les orenetes!!
Amb el seu amic, van estar imaginant durant dies com es podien arribar a comunicar amb les orenetes, les quals aviat marxarien perquè arribaria el fred i emigrarien a l’Àfrica, on s’estan millor a l’hivern.
I així va ser com va acabar aquell estiu del ‘91: havent connectat amb la natura, si bé no de la manera que ella hagués desitjat, però d’una manera més factible o potser fruit de la imaginació de dos nens que jugaven al carrer a mig matí sota la llum del Sol, feliços i innocents, ignorant el futur que els esperava…
Quan vaig recordar això, no fa gaire i arran dels últims fets esdevinguts en aquests últims anys de la meva vida, vaig començar a creure que és ben cert aquell refrany que diu que “cadascú recull el que sembra” … potser trigarà més o menys temps, però al final pot ser que es compleixin alguns dels teus somnis si persisteixen al llarg del temps, i si de veritat són la teva passió…
Molts cops, després d’aquests record… me n’han vingut d’altres al cap: com ara que el primer llibre que es va comprar la meva germana petita (amb els seus propis diners, i dins d’una gran llibreria molt important de Mataró, la “Robafaves” – la coneixes? – , va ser no cap altre que el títol “Quin temps farà?” de l’Alfred Rodríguez Picó (Ed. Proa, 1988)!! Això si que és una curiosa coincidència…
I és més, la petita “Polon” m’ha explicat que algunes amigues de la infància o de l’Institut, quan se les ha trobat ara de gran i els ha explicat en el que està treballant, es veu que li diuen: “Ah si!! és que a l’Institut jo recordo que ja deies que tu volies ser dona del temps o coses per l’estil…” n’hi ha per al·lucinar! perquè ella jura que no es recorda de tot això que li diuen les seves amistats… La veritat és que ja tot apuntava clarament cap on s’encararia el seu futur, i torno a repetir que no crec en el destí.
Tot hi això, no s’hagués imaginat mai que tindria tanta sort de poder treballar del que realment li agrada i l’ha motivada sempre! Alhora que l’ha preocupat, per exemple: “el canvi climàtic global: és indiscutible, imprevisible i oportú” i no se sap cap on ens portarà com a espècie humana que som i que domina, malgrat tot, per sobre de totes les altres. En definitiva, per això no podia haver escollit una professió millor que la que ara té. Veurem on la portarà, o com diria algú que cregués en el destí: “Veurem que li ha preparat el destí”.
La vida dóna moltes voltes!! no m’ho hauria imaginat mai!!
Ah!! I recorda… no li expliquis a ningú tot això, si pot ser… d’acord??
[...]
Publicat en 2. Recerca, Popular, ciència | Deixa un Comentari »
Publicat per Costa M. a 16 gener 2010
A petició d’alguns lectors del blog i també de la meva consciència, perquè no dir-ho, em disposo a penjar un post nou, ja que fa molts dies que no actualitzo la pàgina i això no pot ser!! Encara que aquest blog no és de cinefília, ni jo sóc una crítica de cinema, us recomano veure AVATAR, si podeu, i ara us explicaré el perquè.
Fotografia extreta de: http://www.avatarpelicula.es/
Últimament em baso en pel·lícules en els meus posts per a introduïr alguns temes que em semblen interessants per tractar al blog i que m’agradaria poder discutir amb els vostres comentaris. Aquesta vegada l’escollida ha estat Avatar ja que em va impresionar molt quan la vaig anar a veure al cine.
Avatar és una pel·lícula èpica, nord-americana, de ciència-ficció, filmada, dirigida i produïda per James Cameron i interpretada per Sam Worthington, Zoe Saldana, Sigourney Weaver, Michelle Rodriguez i Stephen Lang.
La pel·lícula està ambientada al 2154 a Pandora, una lluna del sistema estel·lar Alfa Centaure. Majoritàriament, els humans de Pandora es dediquen a la mineria, ja que a Pandora es troba un mineral molt valuós. Mentre, els Na’vis, els indígenes humanoides, resisteixen a l’expansió dels colons humans, ja que posa en perill l’existència dels Na’vi i l’ecosistema de tot el planeta.
L’aventura d’AVATAR porta a l’espectacular a nou món més enllà de la nostra imaginació. La pel.lícula va ser ideada per Cameron fa 14 anys, quan els mitjans tècnics, no permetien fer realitat la seva visió. Ara, després de 4 anys de producció, AVATAR ens submergeix en una experiència cinematogràfica completament nova, on la revolucionària tecnologia inventada per a la pel.lícula, passa desapercebuda davant la contundència dels personatges i la commovedora història.
El nom de la pel·lícula rau als cossos obtinguts a través de l’enginyeria genètica per poder comunicar-se amb els Na’vis.
Font: http://www.fox.es/cinema/avatar i Viquipèdia
El 2154, la corporació minera RDA és a Pandora, una lluna del planeta Polyphemus, del sistema estel·lar alfa Centaure. La seva intenció és explotar Pandora per obtenir les seves reserves de unobtainium, un mineral molt escàs i valuós (a la pel·lícula es diu que 1kg d’aquest mineral té un preu de 20.000€ a la Terra, o alguna xifra per l’estil).
Pandora és habitada pels Na’vis, una espècie humanoide de pell blava i amb trets felins. Físicament són més forts i grans (al voltant dels 3 metres d’alçada) que els humans i viuen amb harmonia amb la natura i la deessa mare que anomenen Eywa.
Pandora
Neytiri, de l'espècie Na'vi. Fotografia extreta de: http://www.fox.es/cinema/avatar
Els humans, no poden sobreviure a l’exposició de l’atmosfera de Pandora, si respiren el seu aire uns segons, perden el sentit, una exposició una mica més prolongada, provoca la mort. Per aquest motiu els científics creen els avatars, cossos creats artificialment amb la fisiologia dels Na’vis controlats per humans mentalment a través d’un complexa maquinària. Jake Sully (Sam Worthington), un ex-marine paraplègic, es converteix a última hora el portador de l’avatar del seu germà bessó assassinat (els avatars són intransferibles per motius genètics, només el poden fer anar aquells pels quals han estat dissenyats o en tot cas per un germà bessó gràcies a la similitud genètica). Augustine (Sigourney Weaver), cap del programa Avatar considera que en Sully no està preparat per substituir al seu germà al no saber res de Pandora i del Na’vis, no obstant crear un avatar és molt costós i per tant es veu obligada a quedar-se’l al seu equip tot i relegar-lo a guardaespatlles.
Jake Sully amb el seu avatar.
L’equip de científics que intenten “inventariar” les espècies noves de plantes i animals que hi ha en aquest planeta tant ric de vida també han intentat diverses vegades introduir-se dins “un clan o assentament” de la població indígena Na’vi per apendre els seus costums, perquè ells puguin apendre els dels humans, etc… o sigui, intenten crear una unió pacifica per el bé comú de les dues civilitzacions. Malauradament fins ara tots els intents han estat frustrats, però no vull avançar-vos més.
Els problemes comencen quan volen explotar el mineral tan preuat pels humans i resulta que el filó més gran i proper a la base humana es troba sota l’arbre on viu aquest assentament Na’vi amb el que s’han intentat comunicar. Els militars volen atacar sense miraments i per la força endur-se el mineral cap a la terra, mentre que els científics volen intentar negociar amb els indígens el seu desplaçament per evitar causar els mínims danys possibles a la població i al planeta en general.
Imatge de la tecnologia de què disposen els humans. Es pot veure com mostren a Jake Sully l'estructura de l'arbre que hi ha sobre el jaciment que volen explotar.
Fotograma on s'observa el coronel Miles Quaritch, entestat en que l'única manera de poder explotar la mina és atacant a la població indígena Na'vi per la força bruta.
Però, per poder entendre millor el que us vull transmètre sobre la pel·lícula, primer hauríem de conèixer una mica més els Na’vi…
Els Na’vi són els habitants “humanoides” de Pandora, la lluna que s’assembla a la Terra en alguns aspectes; tot hi que ben aviat, l’espectador s”adona que el que no té res de semblant al nostre planeta són la mentalitat dels seus habitants si els comparem i equiparem a la dels humans del planeta Terra.
Bàsicament, els Na’vi viuen en total connexió amb el seu planeta, i d’alguna manera el planeta els recompensa per això… en canvi, contràriament, a la Terra sembla que estigui passant el contrari precisament… (i no parlo del futur, sinó del que està passant actualment…). Amb això vull dir que una de les lectures que podem fer de la pel·lícula és la vessant més ecologista que suposo que el director ha volgut apostar. Ja que per altra banda, es poden fer moltes altres lectures de la pel·lícula, per exemple, n’hi ha que donen molta importància als efectes especials usats en aquesta novedosa pel·lícula, n’hi ha que aposten per l’entreteniment i l’acció que la pel·lícula els aporta i per això els ha agradat, etc…
Però deixant de banda les altres motivacions que poden fer entrar el públic al cinema, que no deixen de ser totes molt respectables i, perquè no dir-ho, alguna fins-hi tot admirable (efectes 3D, etc…). Jo vull destacar sobretot aquesta lectura ”ecologista/naturista” (no sé com definir-ho ben bé…) de la pel·lícula perquè crec que val molt la pena.
A mostra d’exemple, només dir-vos que som molts els que després d’haver vist la pel·lícula desitjarien transformar-nos en un ésser Na’vi. En general per molts factors, però sobretot, per com entenen el món, la vida, la relació amb el planeta, sense descuidar la seva manera de viure que és extraordinaria! Només si la veieu, crec que podreu entendre el que us vull transmetre i el verdader sentit del títol d’aquest apartat que esteu llegint.
A l'esquerra Neytiri, de l'espècie Na'vi, i a la dreta Jack, dins el seu avatar Na'vi.
Si la llegenda de la fotografia no diu el contrari, es pot considerar que les fotografíes són extretes de: http://www.flickr.com/photos/officialavatarmovie/page2/
Abans de complir un mes a les cartelleres espanyoles, ‘Avatar’ ja s’ha convertit en la pel·lícula més taquillera de la història a Espanya amb una recaptació de 40.357.225 euros. El film de James Cameron desplaça del primer lloc a l’anterior títol de ficció dirigit pel propi realitzador canadenc: ‘Titanic’, que segons les dades oficials de l’ICAA havia recaptat a Espanya un total 38.060.624 euros.
No obstant això, l’epopeia sobre l’enfonsament del transatlàntic segueix sent la pel·lícula més vista de la història a les sales espanyoles ja que va superar els 10,8 milions d’espectadors, pràcticament el doble de la xifra actual d”Avatar’. De fet, el film sobre els habitants blaus del planeta Pandora és superat per altres 15 títols més en l’apartat d’espectadors, tot i que previsiblement sigui almenys el segon lloc del rànquing de les pel lícules amb major nombre d’entrades venudes a Espanya, ara ocupat per el clàssic de Steven Spielberg “ET, l’extraterrestre ‘, amb més de 7,7 milions.
El factor fonamental que explica l’enaltiment d”Avatar’ com a pel·lícula més taquillera de la història és l’increment substancial del preu mitjà de l’entrada, sobretot en les localitats per a les sessions 3D. Si el 1998, l’any d’estrena de ‘Titànic’, el preu mitjà de l’entrada rondava els 3,5 euros (i no existien les projeccions en 3D), el 2009 va arribar als 6 euros com a conseqüència de les sales estereoscòpiques (entre dos o tres euros més cares que les entrades convencionals) i cal tenir en compte que més de la meitat dels seguidors de ‘Avatar’ van optar per les sessions 3D, les quals encara són més cares (uns 8 o 9€).
Font: http://www.cineytele.com/
En part per l’expectació creada per l’aspecte tècnic-visual, la crítica especialitzada va rebre la pel lícula realment bé (prova d’això són les seves 4 nominacions als Globus d’Or), i per a la majoria dels mitjans dels Estats Units amb adjectius com “gloriosa”, “èpica’” o un “espectacle visual sense precedents”.
«Gloriosa [...] Creada per conquerir els cors, ments, llibres d’història i rècords de taquilla, la pel.lícula-la més cara de la història-, és gloriosa, ximple i feliçment esbojarrada .[...]( Cameron) no ha canviat el cinema, però amb gent blau i flora rosa ha confirmat que és meravellós ». Manohla DARGISA (The New York Times)
«[...] Els anys vinents definiran què pel lícules poden aconseguir-ho [la perfecció tècnic-visual de Avatar ].[...] Destinada a divertir. Ho farà ». Richard Corliss (Times)
«” Avatar “de James Cameron, és la pel lícula més bonica que he vist en anys.» David Denby (The New Yorker)
«[Cameron] porta al cinema de ciència-ficció al segle XXI amb la meravella enlluernadora que és” Avatar “.[...] Cada bit de tecnologia en ‘Avatar’ serveix a un propòsit encara més gran; a una profunda història d’amor. »Kirk Honeycutt (The Hollywood Reporter)
«[...] Extraordinària [...] Veient “Avatar,” vaig sentir una cosa semblant a quan vaig veure “Star Wars” el 1977. [...] no és només un sensacional entreteniment, que ho és. És un avanç de la tècnica ». Roger Ebert (Chicago Sun-Times)
Font: wikipedia
- “Avatar és la més evocadora i lucinant pel lícula de ciència-ficció des de ‘Star Wars’”.- Steven Spielberg
- “Realment vaig pensar que aquesta pel.lícula és com un encreuament entre ‘El Mag d’Oz’ i ‘Apocalypse Now’” .- Rick Carter, Production Designer de Avatar.
- “[Avatar] transformarà el que la gent espera de les pel.lícules grans” .- Sigourney Weaver, interpreta la Dra Grace Augustine a Avatar
- “¿Que què penso d’Avatar? Que és una fotuda bèstia que colpejarà al cap a tot el món” .- Sam Worthington, interpreta Jake Sully a Avatar.
- “Volia que la meva primera ‘peli’ en 3D fora senzilla, però em van convèncer que havia de fer el meu ‘Star Wars’” .- James Cameron
- “Tradicionalment s’ha dit que el cinema és una manera de viatjar sense que un es mogui de la seva butaca, però Avatar converteix aquesta idea en alguna cosa literal” .- Sigourney Weaver
Sobre James Cameron:
- “[James Cameron] és conegut per ser un autèntic perfeccionista, i no dóna per acabada una història fins que se sent orgullós d’ella” .- Zoë Saldaña, actriu principal a Avatar.
- “[Amb James Cameron] quan alguna cosa és èpic, és èpic d’una manera que no has vist abans, i sents una empatia emocional amb els personatges” .- Giovani Ribisi, interpreta Selfridge a Avatar.
- “Jim sempre m’ha dit que [amb Avatar] vol portar de tornada a la gent als cinemes” .- Sam Worthington, actor principal en Avatar.
- “[James Cameron] ens fa sentir que només nosaltres som capaços d’interpretar el nostre paper i li interessen molt les nostres aportacions” .- Sigourney Weaver
Sobre els personatges:
- “[Avatar] és una bella història d’amor. És la història de l’auto-descobriment i maduració d’un home jove [Jake Sully]. Ell pertany a dos mons, i ha d’aclarir en aquest sentit” .- Zoë Saldaña, interpreta a Neytiri a Avatar.
- “[Neytiri] va créixer com una petita nena rebel. És una guerrera, vol caçar i entrenar per a una vida de guerrer. No vol ser una princesa i casar-se amb un príncep” .- Zoë Saldaña, actriu principal a Avatar.
- “La forma del meu personatge de enfrontar-se a la dura i aspra situació que es viu a Pandora és dura i aspra” .- Stephen Lang, interpreta el Coronel Quaritch a Avatar
Sobre la tecnologia:
- “L’obsessió de James Cameron [...] era comprovar que el 3D no és només una tècnica al servei del cop d’efecte, sinó l’instrument per facilitar una experiència d’immersió total en la ficció” .- Sam Worthington
- “La tècnica del motion capture no té tant a veure amb l’animació com amb la interpretació: aquí és l’actor qui té el control” .- James Cameron
Apostem que Zoe Saldana serà la revelació de la pel.lícula. La seva exòtica bellesa (filla de dominicà i porto-riquenya) i el seu passat com a ballarina la converteixen en la perfecta Neytiri, l’amazones a qui dóna vida a Avatar. Neytiri és la co-protagonista del film: salva la vida de Jake Sully i és ni més ni menys que la filla dels caps Na’vi.
La maravellosa Zoe Saldana (foto extreta de http://www.comicbookmovie.com/)
Neytiri: "las chicas son guerreras"
font: http://www.facebook.com/?ref=home#/avatarspain?v=app_2347471856&ref=nf
Per a més informació, no deixeu de visitar els següents enllaços que són interessantíssims:
- La fitxa, cartell, sinòpsis de la pel·licula “Avatar”
- Com es va fer (tradicional “como se hizo”/”como se rodó la pel·lícula”)
Publicat en Popular | 2 Comentari »
Publicat per Costa M. a 29 novembre 2009
Escrigué un comentari als sis primers llibres de l’Aritmètica de Diofant i també un tractat sobre les Còniques d’ Apol·loni. El seu pare fou Teó d’Alexandria, prestigiós matemàtic i astrònom, del qual aprengué els descobriments astronòmics de Ptolemeu. Es preocupà d’editar l’Almagest, l’obra més important d’aquest insigne astrònom grec.
Fou una defensora indiscutible de la filosofia neoplatònica i s’oposà a la implantació del cristianisme al Museu d’Alexandria, del qual fou el darrer director. Morí assassinada al carrer en mans de cristians fanàtics en veure que no volia convertir-se a la fe cristiana. És la primera dona matemàtica que hom coneix.
(Font: Enciclopèdia Catalana online)
Aquest octubre s’ha estrenat Agora, un drama històric dirigit per Alejandro Amenábar i protagonitzat per Rachel Weisz que se situa a l’Antic Egipte i narra les revoltes que hi tenen lloc, les quals arriben a la Biblioteca d’Alexandria on Hipàtia lluita per preservar els seus escrits.
Gràcies a la gran pantalla he descobert l’existència d’aquest meravellós personatge i fascinant dona, Hipàtia d’Alexandria. I com a curiosa de naixement que sóc, no me’n he pogut estar de buscar més informació sobre ella i els seus descobriments, així com de la seva vida.
De la seva mare no hi ha cap registre però se sap del seu pare, a qui ella adorava, era Teó d’Alexandria, un il·lustre filòsof i matemàtic de l’època va ser el mestre d’Hipatia des de que era petita. Realment Teó era una excepció i va permetre que la seva filla es convertís en astrònoma filosofa i matemàtica, cosa que era summament inusual en un sistema en el que las dones no tenien dret a l’ educació i les seves vides transcorrien en els espais privats de les seves cases, les seves famílies, les seves amistats i de “les feines femenines”.
Teó volia que Hipàtia fos, dit en pròpies paraules: “un ésser humà perfecte” i per això vigilava molt de prop l’educació de la seva ment i del seu cos. Diuen els biògrafs d’Hipàtia que des de ben aviat al matí ella dedicava varies hores al exercici físic, després prenia banys que la relaxaven i li permetien concentrar la ment para dedicar- se, la resta del dia, a l’estudi de les ciències, la música y la filosofia. Sembla ser per aquest rigorós entrenament que va aconseguir el seu objectiu doncs a dir de Sòcrates Escolàstic, historiador d’Hipàtia, 120 anys després de la seva mort: “la bellesa, intel·ligència i talent d’aquesta gran dona van ser llegendaris, va superar al seu pare en tots els camps del saber, especialment en l’observació dels astres”.
Teó treballava en el Museu, institució dedicada a l’ investigació i l’ensenyança que havia estat fundada per Tolomeu, emperador que va succeir a Alexandre Magne, fundador de la ciutat d’Alexandria. El Museu tenia més de cent professores que vivien allà i molts més que assistien periòdicament com invitats. Hipàtia va entrar a estudiar amb ells i encara que va viatjar a Itàlia i Atenes para rebre alguns cursos de filosofia es va formar com científica en el Museu i va formar part de ell fins la seva mort, arribant fins i tot a dirigir-lo al voltant de l’any 400.
Hipàtia es dedicà, durant vint anys, a investigar i ensenyar Matemàtiques, Geometria, Astronomia, Lògica, Filosofia y Mecànica en el Museu, ocupava la càtedra de Filosofia platònica pel qual els seus amics li deien “la filòsofa”. Va guanyar tal reputació que al Museu assistien estudiants d’Europa, Àsia i Àfrica a escoltar les seves ensenyances sobre “l’Aritmètica de Diofant” i casa seva es convertí en un gran centre intel·lectual. Citant novament a Sòcrates Escolàstic: “aconseguí un grau de tal cultura que va superar amb escreix a tots els filòsofs contemporanis. Hereva de l’escola neoplatònica de Plotini, explicava totes les ciències filosòfiques a qui ho desitgés. Amb aquest motiu, qui desitjava pensar filosòficament viatjava des de qualsevol lloc fins on ella es trobés… però a més de saber filosofia era també una incansable treballadora de les ciències matemàtiques”.
Va escriure diversos llibres, entre ells, Sobre el Conon Astronomico de Diafanto on es parla de equacions de primer i segon grau. Va inventar un aparell per l’aigua destil·lada, un per mesurar el nivell de l’aigua i un per determinar la gravetat específica dels líquids.
Hipàtia es va convertir en una de les millors científiques i filosofes de la seva època, erudita d’un coneixement que els cristians identificaven amb el paganisme i que per tant perseguien.
Els cristians van cremar i destruir tots els temples i centres grecs, van perseguir a tots els acadèmics del Museu obligant- los a convertir-se al cristianisme si no volien morir. Hipàtia s’hi va negar; es va negar a convertir-se al cristianisme, es va negar a renunciar al coneixement grec, a la filosofia i a la ciència que per més de vint anys havia après i ensenyat al Museu. En la quaresma, al març del 415, acusada de conspirar contra el patriarca cristià d’ Alexandria, va ser assassinada. Un grup de cristians la van trobar en el centre d’Alexandria i, en paraules de Sòcrates Escolàstic: “L’arrancaren del seu carruatge, la deixaren totalment despullada, li van tirar cargols afilats a la pell i a les carns fins que l’alè va deixar el seu cos…”
Al assassinar a Hipàtia assassinaren a una dona, a una matemàtica i filosofa, la primera en la historia i la més notable de la seva època; però no van poder assassinar el pensament filosòfic i matemàtic grec.
Font: http://www.xtec.es/~rcapsada/matgrega/hipatia.htm
Tanmateix, a la pel·lícula s’expliquen infinitats de qüestions científiques, així com històriques, com per exemple:
Les seccions còniques:
La dicotomia entre els pagans i els cristians (i més endavant els jueus):
Fet no molt allunyat a la realitat actual, tal i com afirma el director de la pel·lícula, Alejandro Amenábar: “Ágora és, en molts sentits, una història del passat sobre el que està passant ara, un mirall en el que el públic pot observar des de la distància del temps i de l’espai, i descobrir, sorprenentment, que el món no ha canviat tant”. En aquest sentit, un cop visualitzada la pel·lícula, una conclusió que se’n pot extreure és que sovint les religions i creences serveixen per dividir els pobles i provocar guerres i injustícies. A més, també es pot observar una altra dicotomia, la de dona-home. Es pot dir que fins aquest segle passat les dones gairebé eren inexistents en camps científics i en càrrecs polítics importants. Actualment estem en una època de canvis molt radicals, però no hem d’oblidar que encara queden molts passos per fer, i sobretot en països on la dona té menys drets que tenia Hipàtia en el seu dia. Bé, aquests temes porten a moltes reflexions i crec que ho deixaré per un altre dia… Això no deixa de ser un blog de ciència al capdavall, tot hi que el terme ciència avarca tantes qüestions i te el poder de poder fer canviar tants aspectes de la vida…
L’el·lipse com a eix central del torment d’Hipàtia:
Hipàtia diu, en la ficció, i qui sap si en realitat també va dir-ho…, que no serà feliç fins que no sàpiga com es produeix el moviment “errant” dels planetes (ells els anomenen “errants”, ja que no troben que segueixin cap patró en el seu moviment observat des de la Terra. En paraules del director: “Ágora és la historia d’una dona, d’una ciutat, d’una civilització i d’un planeta. L’Ágora és el planeta, on hem de conviure tots. Hem intentat mostrar la realitat humana en context amb totes les espècies del planeta Terra, i la Terra en el context de l’univers. Mirar als essers humans com a formigues, i a la Terra com a una piloteta més que va girant juntament a un altre conjunt de planetes i estrelles. “
Publicat en Popular, ciència | 9 Comentari »
Publicat per Costa M. a 20 novembre 2009
Va ser la conferència que va tenir lloc a l’Aula Magna a càrrec de Francesc Mauri (home del temps de TV3) i que portava per títol:
Francesc Mauri, conferenciant (Setmana de la Ciència, Facultat de Ciències, UdG)
Encara que siguin en molt mala qualitat, he volgut posar aquestes fotografies perquè veieu com estava de plena l’aula magna de la facultat de ciències per sentir i veure en directe la conferència de’n Francesc Mauri:
Aula Magna (Facultat de Ciències, UdG)
Molta gent es va quedar sense poder seure, o directament va seure al terra:
Aula Magna Facultat de Ciències, UdG, durant la conferència de'n Francesc Mauri.
En Francesc Mauri és conegut pels molts anys que fa que surt a la petita pantalla com a home del temps a TV3, però també ha treballat a la ràdio i al SMC. A més, en contra del que molts ens pensàvem, ell és geograf de formació (i no físic, com la gran majoria de metoròlegs). Però, si s’ha de remarcar un fet característic d’ell és que es defineix com a autodidacte; li agrada molt aprendre coses sempre que pugui durant tota la vida i pel seu compte. Crec que això es mereix un punt positiu a favor de la seva manera de ser, ja que no es conforma amb el que ja sap i prou, sinó que va més enllà i intenta aprendre més cada dia i donar-ho a conèixer a quanta més quantitat de gent possible millor, que és el més important! (nota: per aquesta raó, per exemple, jo faig aquest blog… no es pot comparar la magnitud a la que abarca, però tot és començar, no? ).
1. Separar els residus que generem i portar-los als contenidors de reciclatge que els pertoquen és una gran gesta, encara que no ens ho sembli.
2. Optar per tenir un automòvil més racional pel que fa al consum de gasoil en litres/km, tals com, les noves marques anomenades ecomotive o semblants, que han anat apareixent en els últims temps i que garanteixen un consum més baix de gasoil per km recorregut (uns 2-3 l/km, segons si és per ciutat o per carretera), i així no s’emetrien tants gasos d’efecte hivernacle. També va fer referència al tema d’anar a la velocitat adeqüada tal i com tots sabem, per tal de no consumir excessiu combustible i emetre gassos innecessaris.
3. L’energia a casa: Apagar tots els pilots vermells d’stand-by, ja que en principi tenen un consum despreciable, però si sumem tots els pilots vermells de totes les cases d’Espanya que estan encessos sense cap necessitat durant tots els dies de l’any, potser ens podriem estalviar una central nuclear menys a l’estat!! Estem parlant d’un ordre de magnitud molt elevat, i només es tracta de fer un gest molt petit, apagar els pilots d’stand-by!!
A part, també va parlar d’utilitzar bombetes de baix consum i de les energies renovables. I jo encara hi afegiria: tenir uns hàbits correctes a casa, com per exemple: apagar les llums de les habitacions on no hi estiguem, i un llarg etc… que són hàbits que no costa gens d’anar-los adquirint (si no els has après de petit) i que poden canviar el món a la llarga si tots hi col·laborem.
Jo personalment ja he començat a seguir alguns dels seus consells, concretament els tercer. Ja solia apagar els leds vermells de la TV, DVD, pantalla del PC, altaveus, etc…, però alguns que no tenia controlats ara els hi he incorporat una simple regleta amb un botó d’aquells ON-OFF i així mentre jo no pulsi ON tot es mantindrà sense corrent i evitarem tenir els stand-by encesos. Alguns potser pensaran que no serveix de res, com en el cas del tema del reciclatge, però l’experiència ens demostrarà que, com deia el capità enciam “Els petits canvis són poderosos!!”, o almenys que cadascú se senti en pau amb si mateix segons l’escala de valors que ha anat elaborant al llarg de la seva vida.
Tota aquesta sèrie de recomanacions, a part de ser recomanables per al medi ambient i per lluitar contra el canvi climàtic, també ho són en realitat per la nostra butxaca, cosa que en els temps en què estem, de crisi, és d’agraïr poder estalviar, encara que sigui només una miqueta; perquè una mica de cada factura o de cada gasto que tenim al final són uns diners a final d’any considerables.
Per últim, només dir, que fins hi tot, com ha passat i passarà a moltes espècies del planeta, es produïran extincions, i l’espècie humana no deixa de ser una de les que és susceptible a ser-ne partícep. Aquesta reflexió m’ha vingut donada a partir del visionat del documental “La 11a hora”, el qual aborda la crisi ecològica actual com a conseqüència del canvi climàtic, i del petit debat que es va mantenir després de la projecció a l’Aula magna el dia 18/11/09, també dins el marc de la Setmana de la ciència de la UdG. En aquest cas, l’assistència va ser molt més minoritària (unes 20 persones), però no per això va deixar de ser menys interessant.
Finalment agraïr a en Toni que em deixés la càmera de fotos i a la Dolors que fes l’esforç per portar-la. Gràcies!
Publicat en Popular, ciència | 2 Comentari »
Publicat per Costa M. a 18 novembre 2009
Aquest any si que podem dir que estem tenint un bon ESTIUET DE SANT MARTÍ!!
Segons INFOMET (UB) l’estiuet de Sant Martí és un període de bon temps temperat que, segons la dita popular, esdevé cada any cap a la diada de Sant Martí (11 de novembre). Essent freqüents a Catalunya les variacions del temps durant la tardor, qualsevol tongada de bonança i de tebior propera al 11 de novembre es pot prendre com a “estiuet de Sant Martí”.
Així dons, tot hi que amb una mica de retard respecte l’onze de novembre l’estiuet va arribar i la pujada de temperatures va començar el dia 14. A la següent gràfica es pot observar l’evolució de la temperatura, en ºC, (i humitat relativa, en %) – tal i com es mostra de manera actualitzada cada dia a la web del Departament de Física de la UdG a la secció “estació meteorològica”-.
La interpretació de la gràfica és molt clara:
També m’he permès la llibertat d’elaborar la següent gràfica a partir de les dades que subministra gratuïtament el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) des de la seva pàgina web, per tal de comprovar des d’una altra font, que efectivament l’estiuet va començar el 14/11/2009, tot hi que potser no calia fer tantes gràfiques perquè de fet ja s’ha fet notar prou per si sol.
M’agradaria que escrivíssiu als comentaris, si en teniu ganes, com heu passat aquests dies amb aquests canvis de temperatures. Us agraden els canvis de temperatura? o ni tan sols els noteu excessivament?
Deixeu els vostres comentaris.
Publicat en Popular, ciència | 3 Comentari »
Publicat per Costa M. a 11 novembre 2009
Us remeto al blog següent:
On podreu veure imatges tan espectaculars com aquesta:
Font: NASA
I entendre com es produeixen aquests fenòmens tan espectaculars. I per últim també podeu trobar més informació a meteored:
Simulació per ordinador de vòrtexs de Von Karman. El flux que va d'esquerra a dreta incideix sobre un cilindre en blanc. Vòrtexs ciclònics en magenta, anticiclònics en verd fosc.
Agraïments: Roger Arbusé (Gonix), Antonio Martínez Ron (Periodista i blogger de “Fogonazos”) i a Meteored.
Publicat en ciència | 2 Comentari »
Costa M.
