Als Estats Units es coneixen com a “killer tornadoes” (tornados assassins) per la seva capacitat de destrucció. L’última onada de tornados d’aquest tipus als Estats Units, al sud, ha deixat més de 300 morts. Les tècniques de predicció i alerta han millorat en els darrers 50 anys, però el fenomen encara segueix sent impredictible.
Científics experts en tornados expliquen com s’origina aquest fenomen meteorològic del qual encara no es coneixen totes les seves causes i per què als Estats Units són més propensos a ells.
L’onada de tempestes i tornados viscuda al sud dels EUA a finals d’abril ha deixat més de 300 morts i és el pitjor temporal d’aquest tipus ocorregut al país des de 1974. A diferència d’altres ocasions, les tempestes van atacar aquesta vegada per desenes de fronts: almenys 155 tornados sembrar la destrucció en àrees força poblades i van escombrar-ho tot al seu pas en menys de tres dies. Les seves petjades, com urpades sobre la superfície terrestre, són visibles des del satèl.lit. A la localitat de Tuscaloosa, una de les més danyades, aquest “monstre silenciós” va deixar prop de 40 morts i una reguera de destrucció de més de 10 quilòmetres de llarg i un quilòmetre d’ample.
- Devastació a Alabama. Així ha quedat l’Escola de Primària d’Alberta de Tuscaloosa, Alabama, després del pas del tornado. Aquesta és una imatge de satèl lit on apareix l’escola (cercle) en la trajectòria directa d’un tornado probablement FE-4. DigitalGlobe
Per què es van produir tants tornados al mateix temps i tan letals?
Joshua Wurman porta caçant tornados des de fa 15 anys i és un dels més grans especialistes del món en aquest fenomen. “No és només que hi hagués més de cent tornados”, explica Wurman, “és que molts d’ells eren molt violents”. “Es produeixen més de mil tornados a l’any als EUA i la majoria no mata a ningú “, assegura.” Però aquests “aixafa-cases” que deixen una línia de quaranta quilòmetres de destrucció són el problema més greu “.
“El que ha passat és una petita sorpresa”, explica Miguel Gayà, meteoròleg jubilat de AEMET i el major especialista espanyol en tornados. “Des que es fan servir els nous mecanismes de detecció”, assegura, “el nombre de morts ha baixat vertiginosament. La tecnologia ens adverteix amb temps suficient. Però, és clar, no tothom té la ràdio posada i, encara que es donin avisos, no sempre es fa cas “.
- Alabama, l’Estat més afectat. “Mai he vist una devastació com aquesta”, va dir Obama durant la seva visita a Alabama, el més afectat dels sis estats afectats per la tempesta de pluges i tornados dels últims dies, que ha estat la més devastadora en dècades, segons les autoritats. (DigitalGlobe)
En opinió de Wurman el sistema d’alerta va funcionar correctament i no es pot atribuir l’alta mortalitat a una falta de previsió. “El matí de l’esdeveniment”, afirma, “es va predir una tempesta molt forta i es van llançar molts avisos sobre la possibilitat de tornados. Una cosa que ens interessa és per què, malgrat els avisos, hi va haver totes aquestes morts “. La majoria dels morts, com en altres tornados, estaven a l’interior de casa seva i van morir aixafats pels objectes que el vent va llançar o les estructures que es van esfondrar sobre ells.
Sistemes de detecció i alerta
Per entendre com es forma un tornado hem de partir des del més general fins al més particular. Els tornados més letals, els que arriben a una força F4 o F5 en l’escala de Fujita, estan associats a un tipus molt concret de tempestes anomenades “supercèl·lules”. El xoc dels vents a diferents temperatures i humitats provoca una gran inestabilitat i la tempesta comença a enroscar-se sobre si mateixa. Algunes regions del planeta, com el denominat “carreró dels tornados” als EUA, són particularment propícies per a la formació d’aquest tipus de monstres en rotació. A la primavera, els vents freds i secs del nord contacten amb l’atmosfera càlida i humida del sud. “Quan aquests corrents penetren a la zona”, explica Wurman, “la diferència de velocitats i direcció del vent provoca la rotació de les tempestes”.
Un cop formada la tempesta, de vegades es formen nous vòrtex d’aire de diferent amplitud, en què el vent comença a girar i pujar en una espècie de tub vertical, però que encara no toca el terra. Es diuen mesociclons. Amb els anys, els científics han après que aquest és el principal indicador que a la zona pot produir un tornado. “La gran ‘avantatge’ que tenen aquestes tempestes”, assegura Gayá, “és que donen un senyal que podem detectar. Totes aquestes gotes girant dins el mesociclón són detectables per un radar especial, conegut com radar Doppler, similar al de policia per mesurar la velocitat d’un cotxe “. A través d’aquests radars, els meteoròlegs poden veure que una zona del vòrtex s’allunya del radar i una altra s’acosta.
“Quan apareix el mesocicló”, explica Gayà, “tenim encara de l’ordre d’uns 20 minuts per reaccionar, però amb la tempesta ja en marxa. No vol dir que hi hagi un tornado, sabem que hi ha violència en marxa, vent i calamarsa molt forts, i la probabilitat que es formi un tornado “. El problema, des del punt de vista científic, és que no coneixem encara quin és el detonant que fa que un mesocicló provoqui un tornado o no ho faci.
“Coneixem els ingredients perquè es formi una tempesta supercélula”, explica Joshua Wurman, “però no coneixem l’ingredient final que fa que una tempesta produeixi un tornado”. “Sabem que la rotació baixa fins a terra i s’intensifica amb una rotació molt estreta i violenta que és el tornado. Però les condicions exactes que causen aquest estrenyiment i aquest augment d’intensitat no es coneixen. És com tenir un munt de peces del trencaclosques però no saber com col.locar “.
Viatge a l’interior d’un tornado
A diferència dels mesociclons, els tornados no són detectables a distància i no solen aparèixer amb temps suficient en el radar. És per això que els científics han de apropar-se cada vegada més al fenomen per estudiar com es produeix. “La raó per la qual ens acostem al tornado és la mateixa per la qual enviem robots a Mart”, assegura Wurman, “perquè estant a prop podem fer millors fotos i tenir millors dades”. Això sí, la manera en què un científic com Wurman s’acosta a un tornado és molt diferent al que fan alguns “cazatormentas” aficionats que tracten d’obtenir la millor instantània. “Treballem amb molta seguretat”, assegura. “Sabem quant temps podem romandre en un lloc i després moure’ns fins al següent punt. Tens 45 segons per acabar i sortir-ne. Estàs molt ocupat dins d’un tornado “.
El fet de desconèixer amb certesa si una tempesta supercèl·lula va a provocar un tornado obliga el servei meteorològic nacional a avisar de cada tempesta. “Això té una conseqüència”, assegura Wurman, “i és que la majoria d’avisos acaben sent falses alarmes”. La intenció dels experts és rebaixar el nombre de falses alarmes i, el que és més important, augmentar el temps de predicció, de manera que més gent pugui posar-se fora de perill. “La mitjana de temps d’avís per als tornados és de 13 minuts”, explica Wurman, “i és molt millor que la mitjana de fa uns anys que estava en tres minuts. Però volem augmentar el temps d’avís fins almenys 30 o 45 minuts perquè la gent tingui temps de protegir-se i buscar refugi “.
La comunitat d’investigadors sobre tornados s’ha unit en els últims anys en una iniciativa anomenada Vortex 2, “el més gran i més ambiciós estudi sobre tornados que hagi fet mai”, segons Wurman. “Hem recollit dades en 25 tempestes del tipus supercèl·lules que sí que han provocat tornados i de 25 que no han probocat tornados. Tenim al voltant de 50 vehicles, més d’un centenar de científics en plantilla, estacions meteorològiques, avions, globus aerostàtics … tot per caçar i envoltar a aquestes tempestes. Potser ens porti tres o quatre anys, però els científics poden aprendre les claus de la formació de tornados. Quan el proper allau de tornados passi, espero que tinguem millors alarmes que les que vam tenir fa uns dies “.
Com sobreviure
La majoria dels supervivents a l’impacte directe d’un tornado es van refugiar en soterranis o en les habitacions més interiors, com els banys. “Si estem a casa, cal allunyar-se dels vidres, la primera cosa que voli els trencarà i aquests són projectils com ganivets”, assegura Gayà. “En el pitjor dels casos, si passés per sobre de nosaltres, caldria llançar-se a terra i ocupar la mínima superfície cap a l’aire, i no mirar ni tan sols a veure què és”.
“El meu consell és que si veus un tornado t’asseguris que tens prou temps per arribar fins a un bon refugi”, ens diu Wurman. “Si no ets un expert, no saps cap a on es mou el tornado, i aquests tornados es mouen molt pressa, a uns 70 km/h. Si hi ha previsió per la zona jo triaria anar-me’n de casa. Molta gent mor intentant escapar en l’últim moment, a més tens una tempesta molt severa sobre i és molt fàcil tenir un accident de trànsit mortal”.
Podria passar una cosa així a Espanya?
A Espanya la zona més activa és la costa mediterrània, on es produeixen freqüents trombes marines. “Un tornado com aquests és possible a Espanya”, explica Gayà, “però molt més improbable que als EUA”. No obstant això, en la història s’han registrat importants tornados que van deixar molts morts.
Gayà ha documentat bé el tornado que va afectar a Madrid el 1886 (veure PDF: “El tornado de Madrid de 12 de Mayo del 1886, por Miquel Gayà) i va destrossar edificis i arbres, però el més important pel que fa nombre de morts, recorda, es va produir el 1671 a Cadis. “Probablement va ser un F4 i hi va haver, segons les cròniques, de l’ordre de 500 morts, per la qual cosa estaríem parlant d’un dels tornados més letals del món. El port era ple de vaixells i els marins de llavors no sabien nedar. Moltes d’ les morts van ocórrer en el port “.
Més informació i vídeos a l’article complet: Anatomia de un tornado asesino (lainformación.com)
Del 12 de maig del 2011, per Antonio Martínez Ron | Videogràfic: Chiqui Esteban, David Tesouro
Costa M.
S’accepten comentaris, recomanacions, etc…
