NOVA DIRECCIÓ: elcelesblau.wordpress.com

Bones, a partir d’ara tota la informació que podieu trobar en aquest bloc es pot consultar a:

elcelesblau.wordpress.com

Núvols “tsunami”

Les fotografies són extraordinàries, però no us deixeu enganyar pel titular “El tsunami increïble d’onades de núvols que va tenir lloc a la Costa de Florida” del reporter del Daily Mail.

Font: http://www.dailymail.co.uk

En realitat aquest fenomen es dona freqüentment i de manera natural quan masses d’aire humides topen amb un obstacle prou alt, usualment muntanyes, el qual obliga a l’aire a ascendir i això fa que es condensi l’aigua que contenia aquesta massa d’aire donant lloc als núvols. En aquest cas els obstacles són els edificis construïts a primera línia de mar de la ciutat de Panamà a Florida, i les fotografies són molt espectaculars perquè recorden a imatges (no gaire realístiques) del que vindria a ser un megatsunami, sovint recreat a pel·lícules com ara “El dia de demà (The day after tomorrow, 2004)”.

Dic que no són realístiques perquè quan es produeix un tsunami (tots hem pogut veure les imatges del Tsunami de Sumatra del 2004 o el de Fuqujima al 2011),  si bé les onades es fan cada vegada més grans a mida que s’acosten a la costa, mai arribarien a ser tant gegants com per passar per sobre els edificis! Els tsunamis són molt destructius perquè tota l’aigua que porten porta molta energia, que s’ha acumulat durant el moviment de les plaques tectòniques, però no perquè les onades siguin gegants i per això destructives per se. Tot això ho dic sense pretendre ser una experta en tsunamis i deixant a part el tema dels megatsunamis, els quals es donen lloc en circumstàncies molt especials i no estan molt ben documentats científicament.

Bé, deixant a part dels tsunamis, les imatges tant impressionants d’aquestes “onades de núvols” van ser captades pel pilot d’helicòpter, JR Hott, que va ser informat del perill d’una boira per allà on volava.

Font: http://www.dailymail.co.uk

Segons el Dr Greg Forbes, de Weather.com, el fenomen es va produir de manera natural com a conseqüència de què l’aire càlid i humit que es forma a les aigües de la costa de Florida va anar-se acostant a la línia de mar, i això va fer que l’aire es refredés formant una boira baixa, la qual al topar amb els edificis de primera línia de mar es va anar enlairant i refredant amb l’altura, el que va donar lloc a la formació d’aquests núvols tant espectaculars.

Font: http://www.dailymail.co.uk

Forbes s’explica a la pàgina web: “Veus els núvols que es formen a la costa, ja que els vents de sud empenyen l’aire càlid i humit cap al nord i després al llarg dels gratacels l’aire s’eleva i arriba al seu cim en forma de núvol. I després s’enfonsa cap avall i disminueix la humitat relativa i es dissipen els núvols”. I recalca que “Perquè es donin aquestes circumstàncies la humitat relativa de l’aire ha de ser molt concreta, no sempre es dona aquest fenomen tan espectacular…”.

Font: http://www.dailymail.co.uk

 

Font: DailyMail – MailOnline

Agraïments: a Gònix per passar-me l’enllaç.

 

Plumall de pols Africà que provoca vòrtexs visibles pel satèl·lit Aqua

 

El vent va portar pols del desert del Sàhara sobre les illes de Cap Verd i a l’Atlàntic Nord a principis de febrer de 2012. L’espectròmetre d’Imatges de Resolució Moderada (MODIS) a bord del satèl·lit Aqua de la NASA va capturar aquesta imatge de color natural el 7 de febrer de 2012, un dia després que la pols es comencés a escampar cap a la costa occidental d’Àfrica.

Apareixen uns contorns curiosos prop de les illes de Cap Verd i més cap al sud-oest els vòrtexs de von Karman s’allunyen de l’arxipèlag. Per tant, es pot observar com aquests tipus de remolins es formen tant en núvols com en plumalls de pols.

Imatge de la NASA presa pel satèl·lit Aqua MODIS el 7 de febrer de 2012

Font: NASA Earth Observatory

Què està portant aquest temps tant fred a Europa?

Source: Met Office News Blog

El temps actual de fred a tot Europa està essent de gran contrast amb les condicions suaus, d’humitat i vent que han tingut lloc durant desembre i gener en gran part d’Europa. La causa de les baixes temperatures és el desenvolupament d’un gran «bloqueig», un anticicló sobre Escandinàvia i la Rússia nord-occidental. Els vents de l’est a l’extrem sud d’aquest sistema ha transportat fred cap a l’oest d’aire continental, desplaçant a la influència més habitual de l’Oceà Atlàntic.

Anomalies i temperatura superficial global de la terra i del mar de l’1 fins al 5 de febrer 2012

 

Un “‘anticicló de bloqueig ” es pot imaginar que vindria a ser com una roca molt gran en un rierol. Aquesta pedra actua com una maledicció i atura el flux del corrent. En aquest cas, el bloqueig causa que el flux de l’oest (més normal) que porta condicions més suaus es detingui, el que permet que entrin les condicions més fredes des de l’est.

L’origen i la persistència dels bloquigs ha estat una temàtica de molta investigació, i per desgràcia encara no està absolutament clar perquè tenen lloc. El que sí se sap és que encara que els orígens d’aquest gran patró bloquejat a tot Europa es remunta a l’aparició de dues regions individuals de les latituds mitjanes de bloqueig sobre el centre de Rússia i el Mar de Bering a mitjans de gener. Durant les dues setmanes següents, aquestes dues regions es van fusionar per formar el “bloqueig” que veiem ara.

L’aparició de bloqueig es reflecteix en la forta disminució l’índex de l’Oscil·lació Àrtica (AO) , el que efectivament es descriu com un estat en l’ambient en què el flux de vents de l’oest és més fort o més feble del que és habitual a l’hemisferi nord. Actualment es troba en la fase negativa, és a dir, el flux de l’oest és menys forta del normal. El canvi a un AO negatiu es va observar a finals de gener i posa de relleu el dramàtic canvi del flux de l’oest o fins i tot bloquejat..

Tot i la incertesa general dels patrons de bloqueig, hi havia signes potencials d’un augment del risc d’un temps significatiu fred durant diverses setmanes enrere, quan els vents de gran altitud van començar a afeblir-se en els pronòstics de llarg abast. Ara entenem que hi ha un vincle clar entre el debilitament d’aquests vents de gran altitud i el clima de superfície que opera a escala mensual i en situacions com aquesta pot proporcionar una “finestra d’oportunitat” per les previsions mensuals per advertir d’un risc major. Basat en aquesta entesa, el Met Office ha reflectit l’augment del risc de les condicions de fred des de mitjans de gener.

Els científics del Met Office Hadley Centre han investigat i demostrat una clara influència sobre el clima estratosfèric superfície durant aquests esdeveniments, amb vents de l’est que han afectant al corrent en de l’oest i el clima de la superfície. El resultat és un canvi de flux suau de l’oest de l’Atlàntic a Europa per vents de l’est amb un augment del risc de freds extrems.

El debilitament del jet a l’estratosfera pot permetre que els

corrents de l’est passin a través de l’atmosfera per donar

freds vents de l’est a la superfície.

Això pot resultar en un clima fred i amb neu al Regne Unit.

Una situació similar va ocórrer en aquesta època de l’any el 2009, quan vam tenir nevades importants al Regne Unit i altres parts d’Europa, després d’una ruptura forta del jet de gran alçada. Altres hiverns recents com 2006 i 2010 també han demostrat un clar exemple de l’efecte.

Què és la pluja geladora i perquè té lloc?

Els pronòstics indiquen que hi ha la possiblilitat que es produeixin pluges geladores aquesta nit a algunes parts d’Escòcia i al nord d’Anglaterra el dijous. Però quines són les condicions que fan que es produeixi la pluja geladora?

El glaç en pomes silvestres

El fenòmen de la pluja geladora es dóna quan les gotes de pluja cauen a través de l’aire el qual està per sota zero i es congela en l’impacte amb el terra o un altre objecte de forma clara el gel. Les condicions han de ser les “justes” per obtenir la pluja gelada i no passa molt sovint en el Regne Unit, per la qual cosa és un fenomen relativament rar.

Trobareu l’article complet al següent enllaç: MetOfficeBlog

L’encant de Finlàndia

Extracte de la guia de Finlandia Trotamundos:
“Para entender realmente bien cómo es Finlandia hay que salir de las grandes carreteras, coger pequeños senderos y descubrir los lagos más alejados, los que destilan una incomparable serenidad. Es allí, en el corazón de una relación diferente con el tiempo, el espacio y la naturaleza, donde descubriremos la razón profunda de esta atracción que el país ejerce sobre sus visitantes.”

Font: Wikimedia commons

Nova experiència: Finlandia!

Properament tindré la oportunitat de fer una estada breu gràcies a una beca del Ministeri a la seu central de l’empresa VAISALA a Vantaa, a pocs kilòmetres de Helsinki.

Vaisala és una empresa líder mundial en mesuraments ambientals i industrials. Amb més de 70 anys d’experiència,  segons la seva web, Vaisala contribueix a millorar la qualitat de vida, en proporcionar una àmplia gamma d’innovadors productes i serveis d’observació i mesurament per meteorologia, operacions crítiques de meteorologia i ambients controlats. L’empresa atén a clients en més de 140 països.

Amb seu a Finlàndia, el Grup dóna feina a més de 1350 professionals arreu del món. L’empresa té oficines i operacions a Finlàndia, Amèrica del Nord, França, Regne Unit, Alemanya, Índia, Xina, Suècia, Unió dels Emirats Àrabs Units, Malàisia, Japó i Austràlia.

Els negocis de Vaisala es distingeixen per la seva tecnologia avançada, desenvolupament i investigació, dinàmica i un alt grau d’especialització.

L’empresa s’organitza a partir de tres divisions: Meteorologia, Operacions crítiques de meteorologia i Ambients controlats. En concret, dóna servei a clients professionals de la meteorologia a través d’ofertes integrals per a les seves mesures, maneig de dades i necessitats d’advertències anticipades. Les Operacions crítiques meteorològiques es centren en clients com aeroports, carreteres, defensa i meteorologia crítica en el sector de l’energia. Proporciona productes i solucions per a donar suport a les decisions operatives dels clients fetes sota qualsevol condició climàtica. Ambients controlats dóna servei a clients industrials en l’automatització d’edificis, en el sector de la biologia i l’alta tecnologia, així com en sectors d’aplicacions industrials específiques. Ofereix una àmplia gamma d’instruments industrials per garantir la qualitat i productivitat operatives.

S’accepten comentaris, recomanacions, etc…

Radiació nuclear: invisible i inodora, però devastadora!

Us escric aquesta entrada en el blog sobre la radiació nuclear perquè precisament, aquest any passat, vaig estar vivint i treballant uns mesos a Richland (WA, EUA) gràcies a una beca del Ministeri per fer una estada breu en un centre de recerca de l’estranger, i resulta que és la ciutat americana on es va construir la bomba de Nagasaki (II Guerra mundial). Allà aquest tema és una mica tabú encara que és de coneixement públic que hi ha radiació nuclear a l’ambient i que s’hi estan gastant (i s’hi gastaran) molts recursos per acabar de desmantellar el reactor nuclear  que s’hi va construir per a la elaboració de l’arma. La situació exacte del reactor és a Handford, just al costat de Richalnd. Diguéssim que el poble/ciutat de Richland es va crear per cobrir les necessitats de vivenda que van aparèixer de sobte pels llocs de treball creats Handford. Lamentablement, a Handford no s’hi pot accedir si no tens acreditació.

Resumint, és molt interessant el reportatge que us he enllaçat perquè crec que és important saber que els efectes de la radiació nuclear (tant si procedeixen d’un reactor com d’una central, etc.) són acumulatius i a llarg plaç.

En el reportatge, el professor Rodríguez Farré explica de manera clara i contundent que, quan es parla de radiació, no hi ha dosi segura. L’única radiació acceptable, ens diu, és la radiació natural. Quins són els efectes de la radiació sobre la salut? Com afecten els nostres òrgans interns els isòtops radioactius, que es poden concentrar al cos durant molts anys?

Cliqueu aquest enllaç per veure el capítol del programa SINGULARS:

http://www.tv3.cat/videos/3515170/Eduard-Rodriguez-Farre-Radiacio-nuclear-invisible-i-inodora-pero-devastadora

Per últim, m’agradaria fer èmfasi en una frase que diu l’entrevistat: “Les centrals nuclear van sorgir de la creació i desenvolupament de les bombes atòmiques…”

Per saber-ne més:

– Handford declassified Project (selected photos)

– Manhhatan Project

Les Dracònides: pluja d’estels del 8 d’octubre

Tal i com havien anunciat els mitjans de comunicació, durant el vespre-nit del dissabte 08/10/11 vam poder disfrutar d’una pluja d’estels (o pluja d’estrelles) si fixàvem la vista cap al cel en direcció al Nord –  Nord-oest.

Constel·lacions a les quals calia mirar si es volia veure la pluja d'estels. Font: planetagea

Les pluges d’estels es produeixen quan l’òrbita de la Terra es creua amb els núvols de partícules que deixen els cometes al seu pas. Aquest dissabte, la Terra va travessar un núvol dens de partícules deixades pel cometa 21P/Giacobini-Zinner entre finals del segle XIX i principis del segle XX. I concretament, reben el nom de “Dracònides” perquè semblen irradiar de la constel·lació del Drac.

Simulació del creuament de l'òrbita de la terra amb l'òrbita del cometa. Font: astroclaver

S’havia previst una bona visió de la pluja entre les 18h i les 23h, amb un màxim a les 21h, però des de Girona, concretament des dels Àngels, no vam tenir unes condicions òptimes d’observació, ja que la lluna (gairebé plena) va fer augmentar la il·luminació celest, cosa que va comportar una disminució del nombre d’observacions i de la qualitat de visió dels estels fugaços. A més, la presència de núvols prims va fer que s’empitjorés més la situació i encara se’n van observar menys del què hauria estat d’esperar.

Mapa de visibilitat de les Dracònides 17:00 - 20:00 UTC (19:00 - 22:00 hora local). Font: http://www.astroclaver.org/sistema-solar/cossos/cometes/pluja-de-les-draconides-a-octubre/.

De totes maneres vam poder gaudir d’un espectacle que fins d’aquí 15 anys almenys no podrem tornar a veure. A més gràcies a la bona temperatura que hi havia era molt agradable estar de nit esperant veure caure estels a la llum de la lluna.

Segurament, si el temps i la lluna haguessin acompanyat s’haguessin pogut arribar a veure les quantitats previstes: des de 100 meteors per hora fins a 1000 en el màxim de la tempesta.

Més informació:

rtve.es

Unidad de información científica (Universidad Complutense de Madrid)

PlanetaGea

Dust Devils

Durant la estada que vaig poder gaudir a Richalnd (WA) vaig observar un fenòmen que també havia pogut observar aquí a Catalunya però no de la mateixa magnitud. Per sort vaig poder captar-ne unes fotos, no són de gaire qualitat, ja que les vaig fer a corre cuita des de dins el cotxe, però n’estic molt orgullosa… Aquí van:

Dust devil, Toppenish (WA) (by: Montse Costa)

Dust devil, Toppenish (WA) (by: Montse Costa)

Segons el AMS Glossary un “diable de pols” és un remolí de pols ben desenvolupat, petit però vigorós, en general de curta durada que es fa visible per la pols, sorra i restes del sòl que aixeca al formar-se.

Els diables de pols de tant en tant són prou forts per causar danys de poca importància (es troben a la F1 de l’escala de Fujita). Els diàmetres que poden assolir oscil.len entre prop de 3m fins a més de 30 m. L’alçada mitjana és d’uns 200 m, però se’n han observat alguns d’un kilòmetre o més d’alts. S’ha observat que giren tant anticiclònicament com ciclònicament. Tot i que la velocitat vertical és predominantment a l’alça, el flux al llarg de l’eix dels diables de pols de grans dimensions pot ser a la baixa. Els diables de pols grans també poden contenir vòrtexs secundaris.

Les condicions més favorables perquè es desenvolupin els dust devils són els d’una tarda calorosa, la calma amb cels clars, en una regió seca, quan l’escalfament superficial intens provoca un gradient molt pronunciat de la temperatura en més de 100 m de l’atmosfera. I aquestes eren justament les condicions que hi havien en el moment en què vaig prendre les fotografies: ens trobavem en la vall seca (“Yakima Valley”) de l’Estat de Washington, la tarda era calorosa i amb cel clar.

Per ampliar una mica més el tema també és interessant saber que de remolins d’aquest tipus també se’n formen al planeta Mart i han estat fotografiats per la Mars Rover Spirit. En el seguent vídeo es pot observar una sèrie d’imatges on es veu un dust devil que va tenir lloc durant gairebé 10 minuts.

Si voleu més informació sobre aquests fenòmens podeu consultar la wikipedia per exemple, on hi ha un extens article sobre els dust devils, així com altres moltes pàgines web que trobareu a la xarxa.