Més sobre el ceilòmetre del Departament de Física

Els ceilòmetres porten incorporat un LIDAR (Light Detection And Ranging), que és la tecnologia per fer mesures de l’altura de la base dels núvols. El mètode es basa en una sèrie de polsos de llum emesos per un laser dioic que s’agrupen i s’alineen en un raig i es transmeten dins l’atmosfera.

A mesura que els polsos de llum travessen l’atmosfera, els aerosols provoquen dispersió (backscatter), i el ceilòmetre mesura la quantitat de dispersió en funció de l’altitud. Però com que la llum no només és dispersada per les partícules dels núvols, sinó que es dispersa per tots els aerosols tan gotes, flocs de neu, etc… llavors es necessiten algoritmes sofisticats per resoldre l’altura a la què es troben la base dels núvols i el perfil de dispersió (backscatter profile).

La novetat en el model de ceilòmetre que hi ha al Dept. de Física de la UdG (model CL31 de Vaisala, el de la dreta a la figura següent) és l’òptica que porta incorporada. Contraposada a les lents tradicionals que porten els models més antics, les lents coaxials d’aquest ceilòmetre estan dissenyades per transmetre i rebre des del mateix punt, emetent i rebent alhora, i donant una senyal forta i estable en tot el rang de mesures.

Com a resultat, s’obtenen unes excel·lents mesures, molt acurades i des de altura 0, en comparació amb el sistema de doble òptica tradicional, el qual a altures baixes no era prou resolutiu (vegeu gràfic següent).