Perquè el cel és blau

i els núvols són blancs?

CANVI CLIMÀTIC. Canvis observats en el clima i els seus efectes I

Posted by Costa M. a 9 Abril 2009


Les entrades que pròximament seran publicades, són resums basats en els últims estudis publicats per l’IPCC, que es coneixen com a Quart informe d’avaluació, l’any 2007. Aquest informe recull les afirmacions formalment acordades per l’IPCC respecte a les conclusions i incerteses clau contingudes en les contribucions dels 3 grups de treball per al Quart Informe d’Avaluació; els quals són :

         Base científica del canvi climàtic

         Impactes, adaptació i vulnerabilitat

         Mitigació de les emissions

 

L’escalfament del sistema climàtic és inequívoc, tal i com evidencien ja els augments observats de la mitjana mundial de la temperatura de l’aire i del mar, el desglaç generalitzat de la neu i el glaç i l’augment de la mitjana mundial del nivell del mar (figura 1).

Figura 1. Variació observada de: a) mitjana de la temperatura de la superfície global; b) augment de la mitjana mundial del nivell del mar a partir de dades mareomètriques (blau) i de satèl•lit (vermell) i c) innivació a l’Hemisferi Nord en el període març-abril. Totes les diferències han estat calculades respecte les mitjanes corresponents durant el període 1961-1990. Les corbes allisades representen els valors mitjans desenals,mentre que els cercles denoten els valors anuals. Les àrees enfosquides representen els intervals d’incertesa estimats a partir d’una anàlisi completa de les incerteses conegudes (a i b) de la sèrie temporal c).

Figura 1. Variació observada de: a) mitjana de la temperatura de la superfície global; b) augment de la mitjana mundial del nivell del mar a partir de dades mareomètriques (blau) i de satèl•lit (vermell) i c) innivació a l’Hemisferi Nord en el període març-abril. Totes les diferències han estat calculades respecte les mitjanes corresponents durant el període 1961-1990. Les corbes allisades representen els valors mitjans desenals,mentre que els cercles denoten els valors anuals. Les àrees enfosquides representen els intervals d’incertesa estimats a partir d’una anàlisi completa de les incerteses conegudes (a i b) de la sèrie temporal c).

Dels dotze últims anys (1995-2005), onze figuren entre els dotze més càlids en els registres instrumentals de la superfície mundial (des de 1850). La tendència lineal a 100 anys (1906-2005), xifrada en 0,74°C [entre 0,56°C i 0,92°C] és superior a la tendència corresponent de 0,6ºC [entre 0,4ºC i 0,8ºC] (1901-2000) indicada al Tercer Informe d’Avaluació (TIA). Aquest augment de temperatura està distribuït per tot el planeta i és més accentuat a les latituds més septentrionals. Les regions terrestres s’han escalfat més ràpidament que els oceans (figura 2).

 

 

L’augment del nivell del mar concorda amb aquest escalfament (figura 1). De mitjana, el nivell dels oceans mundials ha augmentat des de 1961 a un ritme d’1,8 [entre 1,3 i 2,3] mm/any i des de 1993 a 3,1 [entre 2,4 i 3,8] mm/any, en part per efecte de la dilatació tèrmica i el desgel de glaceres, casquets de gel i mantells de gel polars.

 

 

No és possible esbrinar fins a quin punt aquesta acceleració entre 1993 i 2003 reflecteix una variació desenal o bé un augment de la tendència a llarg termini. La disminució observada en les extensions de neu i de glaç concorda també amb l’escalfament (figura 1).

 

 

Dades de satèl·lit obtingudes des de 1978 indiquen que la mitjana anual de l’extensió del glaç marí àrtic ha disminuït un 2,7 % [entre 2,1 i 3,3] per dècada, amb disminucions estivals encara més accentuades del 7,4 % [entre 5,0 i 9,8] per dècada. De mitjana, les glaceres de muntanya i la coberta de neu han disminuït en tots dos hemisferis.

  

Entre 1900 i 2005, la precipitació va augmentar notablement a les zones orientals del nord de Sud-amèrica, gran part de Nord-amèrica, Europa septentrional i Àsia septentrional i central, tot i que va disminuir al Sahel, al Mediterrani i al sud d’Àfrica i certes parts del sud d’Àsia. En tot el món, la superfície afectada per les sequeres ha augmentat probablement des de la dècada de 1970.

Figura 2. Ubicació dels canvis significatius constatats a les sèries de dades dels sistemes físics (neu, glaç i terreny congelat; hidrologia; processos costaners) i dels sistemes biològics (sistemes biològics terrestres, marins i d’aigua dolça) i variació de la temperatura de l’aire en superfície durant el període 1970-2004. La gràfica està basada en aproximadament 29.000 sèries de dades seleccionades d’un conjunt de 80.000, que corresponen a 577 estudis. La selecció respon als criteris següents: 1) abasta fins 1990 o més endavant; 2) abasta un període de 20 anys com a mínim i 3) mostra un canvi apreciable en alguna direcció, segons les avaluacions dels diferents estudis. Aquestes sèries de dades procedeixen de 75 estudis (dels quals prop de 70 són nous respecte els usats al Tercer Informe d’Avaluació) i contenen aproximadament 29.000 sèries de dades, de les quals 28.000 provenen d’estudis europeus. Les àrees en blanc no contenen suficients observacions de dades climàtiques per estimar-ne la tendència de la temperatura. Els requadres de quatre cel•les indiquen el nombre total de sèries de dades que mostren canvis significatius (filera superior) i el percentatge d’elles que concorda amb l’escalfament (filera inferior) per: i) regions continentals: Amèrica del Nord (AN), Amèrica Llatina (LA), Europa (EUR), Àfrica (AFR), Àsia (AS), Austràlia i Nova Zelanda (ANZ) i regions polars (RP) i ii) a escala mundial: extensions terrestres (TER), marines i d’aigua dolça (MAD) i globals (GLO). El nombre total d’estudis dels set requadres regionals (AN, EUR, AFR, AS, ANZ, RP) no coincideix amb el total global (GLO) ja que, excepte les xifres corresponents a la regió polar, les de les regions restants no inclouen els sistemes marins i d’aigua dolça (MAD). Els canvis registrats en grans extensions marines no s’han inclòs en el mapa.

Figura 2. Ubicació dels canvis significatius constatats a les sèries de dades dels sistemes físics (neu, glaç i terreny congelat; hidrologia; processos costaners) i dels sistemes biològics (sistemes biològics terrestres, marins i d’aigua dolça) i variació de la temperatura de l’aire en superfície durant el període 1970-2004. La gràfica està basada en aproximadament 29.000 sèries de dades seleccionades d’un conjunt de 80.000, que corresponen a 577 estudis. La selecció respon als criteris següents: 1) abasta fins 1990 o més endavant; 2) abasta un període de 20 anys com a mínim i 3) mostra un canvi apreciable en alguna direcció, segons les avaluacions dels diferents estudis. Aquestes sèries de dades procedeixen de 75 estudis (dels quals prop de 70 són nous respecte els usats al Tercer Informe d’Avaluació) i contenen aproximadament 29.000 sèries de dades, de les quals 28.000 provenen d’estudis europeus. Les àrees en blanc no contenen suficients observacions de dades climàtiques per estimar-ne la tendència de la temperatura. Els requadres de quatre cel•les indiquen el nombre total de sèries de dades que mostren canvis significatius (filera superior) i el percentatge d’elles que concorda amb l’escalfament (filera inferior) per: i) regions continentals: Amèrica del Nord (AN), Amèrica Llatina (LA), Europa (EUR), Àfrica (AFR), Àsia (AS), Austràlia i Nova Zelanda (ANZ) i regions polars (RP) i ii) a escala mundial: extensions terrestres (TER), marines i d’aigua dolça (MAD) i globals (GLO). El nombre total d’estudis dels set requadres regionals (AN, EUR, AFR, AS, ANZ, RP) no coincideix amb el total global (GLO) ja que, excepte les xifres corresponents a la regió polar, les de les regions restants no inclouen els sistemes marins i d’aigua dolça (MAD). Els canvis registrats en grans extensions marines no s’han inclòs en el mapa.

És molt probable que a les zones terrestres en els últims 50 anys hagin estat menys freqüents els dies i les nits fredes, així com les glaçades, mentre que els dies i nits càlides hagin estat més freqüents. És probable que les onades de calor hagin estat més freqüents en la majoria de les àrees terrestres, que la freqüència de les precipitacions intenses hagi augmentat en la majoria de les àrees i que, des de 1975, la incidència de valors alts extrems del nivell del mar6 hagi augmentat en tot el món.

 

 

Les observacions evidencien un augment de l’activitat ciclònica tropical intensa a l’Atlàntic Nord des d’aproximadament 1970, amb escassa evidència d’augments en altres regions. No s’aprecia una tendència clara del nombre anual de ciclons tropicals. És difícil identificar tendències a llarg termini de l’activitat ciclònica, particularment abans de 1970.

 

 

De mitjana, les temperatures de l’Hemisferi Nord durant la segona meitat del segle XX foren molt probablement superiors a les de qualsevol altre període de 50 anys dels últims 500 anys i, probablement, les més altes al llarg de, com a mínim, els últims 1.300 anys.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: