Perquè el cel és blau

i els núvols són blancs?

Quaranta-cinc gironins col·laboren amb el Servei Meteorològic de Catalunya

Posted by Costa M. a 24 Abril 2009


La Generalitat està refundant la potent xarxa d’observadors d’abans de la guerra, eliminada pel franquisme. 

Tal i com es va explicar en aquest blog el passat 22 d’abril, el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) està modelant la xarxa d’observadors meteorològics (XOM), una estructura que ja havia existit fins al 1939. A la demarcació de Girona hi ha 45 persones que hi col·laboren en qualitat de vigilants o bé d’observadors. La missió dels primers és alertar de situacions que puguin comportar riscos, i els segons han de transferir dades diàriament. Els responsables de la XOM voldrien tenir tres vigilants per comarca, cosa que ja han aconseguit al Ripollès, a la Garrotxa, a l’Alt i el Baix Empordà i al Gironès, però per als observadors no tenen un objectiu concret, tot i que en voldrien quants més millor. La negativa de l’Estat espanyol a traspassar les seves estacions manuals està dificultant la implantació de la xarxa.

El SMC ja fa temps que disposa de 165 estacions automàtiques repartides per tot el territori. Tot i que faciliten unes dades indispensables (temperatura, pluja, humitat relativa i força del vent, per exemple), aquestes instal·lacions no perceben meteors com ara la boira, el glaç, la neu o la pedra. «Estar informats d’això és molt important, posem per cas, per temes de mobilitat, i per això calia tenir uns observadors actius sobre el terreny», diu Antoni Gázquez, responsable de la XOM. Amb uns pocs mesos de vida, la XOM no ha partit de zero, sinó que ha tingut aquesta cinquantena de membres del servei d’avisos de neu, fundat el 2003. Amb l’ajuda de l’associació catalana d’observadors meteorològics s’ha anat bastint una estructura que, de fet, no és inèdita, ja que fins l’any 1939 va funcionar una xarxa amb més de 250 col·laboradors.

Dues modalitats

La XOM té dues menes de col·laboradors. D’una banda, hi ha els observadors, que han de servir dades numèriques i comentaris d’observacions a través d’una aplicació web. Com a mínim han de transferir dades un cop al dia, cap a les set del matí, tot i que n’hi ha que ho fan també al vespre. Els vigilants, en canvi, han d’avisar en temps real de les situacions de risc. Estan equipats amb una aplicació web i un telèfon mòbil d’última generació. Uns i altres hi col·laboren per afició, si tenim en compte que les compensacions econòmiques són modestes: 400 euros anuals per als observadors i 300, per als vigilants. De moment ja hi ha uns 120 col·laboradors arreu del país. A la demarcació de Girona són 45, dels quals 24 són observadors i 21, vigilants.

HERIBERT GISPERT. CADAQUÉS. Jubilat

«M’agradaven les llevantades»

Gispert i el seu ajudant, Hugo Scoccia, al despatx de casa seva, des d'on transmet les dades cada dia. Foto: JOAN SABATER.

Gispert i el seu ajudant, Hugo Scoccia, al despatx de casa seva, des d'on transmet les dades cada dia. Foto: JOAN SABATER.

El col·laborador més veterà del SMC a Girona és un home de Cadaqués de 82 anys, l’Heribert Gispert, llibreter, carter i ferroviari jubilat. Explica que de petit es passava hores escoltant els homes grans del poble que interpretaven els signes del cel: les formes i els colors dels núvols, la direcció del vent… «Odiava la tramuntana perquè portava el fred, i en canvi m’agradaven molt les llevantades perquè eren tot un espectacle», recorda. Un bon dia, una gent del servei meteorològic espanyol -en aquells moments, adscrit al Ministeri de l’Aire- li van proposar que els passés dades de pluja. Ho va acceptar i li van proporcionar un pluviòmetre. Arran d’aquell fet (ara fa quaranta anys) ha anat omplint diàriament uns quaderns que han esdevingut una mena de llegenda pels del ram. Hi veiem, per exemple, aquell dia de tardor que a Cadaqués van caure més de 400 litres en 24 hores. Més endavant va anar equipant l’estació manual de casa seva, de la qual extreu les dades que transfereix al SMC. Ho fa per telèfon perquè diu que amb l’ordinador no se’n surt. Des de fa uns quants mesos té l’ajuda d’un jove col·laborador, l’Hugo Scoccia.

Tot un país mirant el cel

Catalunya té la fama de ser un dels països amb més afició a la meteorologia. «A nivell mundial s’hauria de comprovar, però a l’Estat espanyol segur que som els més nombrosos», diu Manel Dot, president de l’Associació Catalana d’Observadors Meteorològics (ACOM). Aquesta entitat és una mena de casa comuna dels catalans que miren el cel. Disposen d’un lloc web, editen una revista i organitzen activitats molt variades, principalment de tipus divulgatiu. Nascuda el 1995, l’ACOM té avui més de 500 socis de totes les edats, concentrats sobretot a les comarques de Barcelona, tot i que amb una bona representació gironina. Dot, electricista i funcionari de l’Ajuntament de Vic, explica que a l’ACOM hi ha des de científics fins a simples encuriosits pels fenòmens atmosfèrics, i que hi ha molta gent que té muntada una estació meteorològica a casa seva. Per què tanta afició, a Catalunya? «Probablement perquè som un país geogràficament molt variat, on es produeixen fenòmens de tota mena. Per tant, observar el temps resulta molt interessant», conclou el president de l’ACOM.

L’Estat no transfereix

El govern espanyol es resisteix a traspassar a Catalunya les seves estacions meteorològiques, que és el que vol la Generalitat. L’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) té a Catalunya una xarxa humana important: uns 250 col·laboradors que disposen d’aparells cedits per Madrid, però que no es poden fer servir per al SMC. Molts d’aquests col·laboradors s’han compromès a passar dades al SMC, però només poden enviar informacions que no s’hagin recollit amb aquell material. La intenció de l’agència catalana és anar dotant d’equips catalans aquells que s’integrin a la XOM. És una empresa feixuga, que requereix visitar-los un a un per convèncer-los que fitxin per a l’equip nacional.

ENRIC ESTRAGUÉS. BANYOLES. Meteoròlg

«Un llamp va entrar a la meva habitació»

L’Enric Estragués està convençut que la seva afició a la meteorologia estava escrita en el seu destí. I no és una afirmació a la babalà: la seva intensa relació amb els fenòmens de la natura va començar sobtadament el dia que un llamp va caure a casa seva, va entrar a la seva habitació i li va esclafar el llit per la meitat. «Sort que jo era a l’escola!», recorda rient. L’altra topada seriosa amb els meteors la va experimentar durant la gran nevada de finals de gener del 1986, aquella que va deixar tot Catalunya paralitzada i sense llum. A ell va enxampar-lo conduint, prop de l’aeroport de Girona. Va decidir abandonar el cotxe allà mateix i anar-se’n a casa seva a peu. «Vaig estar vint hores caminant sobre dos pams de neu i vaig arribar mig mort a Banyoles.»

A principis dels anys 70 va començar a equipar casa seva amb aparells -primer un termòmetre, després un anemòmetre- i avui té a casa una estació manual i una altra d’automàtica. Ja s’hi dedicava molt quan treballava de tècnic en aparells de bombeig, i ara que està jubilat encara té més temps. A més de les estacions pròpies, té cura del seguiment de l’estació municipal que hi ha a la terrassa de la pesquera de l’estany (seu de l’oficina de turisme) i, si pogués, també faria el de la que hi ha al Museu Darder, que és molt completa. «Però com que no m’hi han posat la taula ni l’ordinador que necessito -es queixa- no en puc treure les dades i, per tant, és com si no existís. És una llàstima.»

Enric Estragués. BanAmb el seu fill Gabriel, el 2000 van posar en marxa el lloc web meteobanyoles.com, on podem trobar dades recents i informació històrica. Per descomptat, l’Enric ha estat dels primers a apuntar-se a la XOM; de moment, en qualitat de vigilant, però confia que aviat farà també feines d’observació. Com tots els vigilants, va sempre amb un telèfon mòbil d’última generació amb el qual pot transferir al SMC dades, imatges i pel·lícules d’algun fet o situació que fugi de la normalitat. «L’últim fenomen destacable va ser la caiguda del llamp que va fer malbé el campanar de l’església de Corts [Cornellà de Terri]», ens va explicar la setmana passada.

 

JORDI ZAPATA. LA VALL DE BIANYA. Meteoroleg

«Només ho pots fer si hi ets molt aficionat»

Jordi Zapata./ Foto: R. E.

Jordi Zapata./ Foto: R. E.

La intenció del SMC és que a cada comarca hi hagi un coordinador d’observadors. A la Garrotxa ja existeix una mínima estructura, al capdavant de la qual hi ha en Jordi Zapata, un expert autodidacte en tota mena de qüestions relacionades amb l’entorn natural, que ha esdevingut un referent per aquells que volen informar-se sobre la salut mediambiental de la comarca. A casa seva, al Pujolet de la Vall de Bianya, té una estació manual instal·lada per l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET), a la qual transfereix informació cada dia. L’estació disposa d’una gàbia amb tots els aparells bàsics (termòmetre de màxima i mínima, anemòmetre, evaporímetre…), un pluviògraf, un pluviòmetre i un tanc d’evaporació, amb el qual es pot calcular l’aigua que s’evapora. «És molt útil per a preveure els riscos d’incendi», aclareix Zapata.

Des de fa temps és vigilant i observador del SMC i alhora coordina un grup de cinc observadors més: Pep Colldecarrera, de Santa Pau; Marisa Llongarriu, del Casal dels Volcans d’Olot; Carme Clapera de la Cometa de Montagut; Agustí Reverter, de les Planes d’Hostoles, i Xavi Berruel, de Lliurona (Alta Garrotxa). Habitualment s’hi posa en contacte un cop al mes.

Mentre que a l’AEMET li transmet les xifres que recull dels aparells de casa seva, al SMC de moment només li pot transferir -a més de les alertes d’algun fet destacable- observacions visuals o dades que no s’hagin recollit amb els aparells de l’Estat. Per enviar-ho, els observadors de la XOM disposen d’un espai d’internet d’accés restringit. Hi expliquen, per exemple, el tipus de núvols que hi ha hagut, si ha nevat o ha pedregat, si hi ha hagut boira o glaç (que són uns meteors que les estacions automàtiques no detecten) i comentaris sobre la vegetació i la fauna (si ja han començat a florir uns determinats arbres, si determinats ocells han començat a migrar, etcètera). No pot escapar-se’n ni un sol dia. «Això només ho pots fer si t’agrada el tema, si realment hi ets molt aficionat. Si no fos així, al cap de poc ho deixaries estar», assegura.

 

Font: El Punt Comarques Gironines 19-04-2009 Pàgina 2 i 3

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: