Perquè el cel és blau

i els núvols són blancs?

CANVI CLIMÀTIC: Projeccions de canvi climàtic i els seus efectes I

Posted by Costa M. a 27 Abril 2009


Existeixen un alt nivell d’acord i moltes proves respecte al fet que amb les polítiques actuals de mitigació del canvi climàtic i amb les pràctiques de desenvolupament sostenible que aquestes comporten, les emissions de GEH continuaran augmentant durant les properes dècades.

 

L’Informe Especial sobre Escenaris d’Emissions de l’IPCC (IEEE, 2000; en anglès, SRES, 2000) preveu un increment de les emissions mundials de GEH d’entre el 25 % i el 90 % (CO2-eq) entre 2000 i 2030 (figura 5), suposant que els combustibles d’origen fòssil mantinguin la seva posició dominant en el conjunt mundial de fonts d’energia fins el 2030 com a mínim. Altres escenaris més recents, que no contemplen mesures de mitigació de les emissions addicionals, donen uns resultats similars.

Si les emissions de GEH continuessin a un ritme igual o superior a l’actual, l’escalfament augmentaria

i el sistema climàtic mundial experimentaria durant el segle XXI nombrosos canvis, molt probablement més importants que els observats durant el segle XX (taula 1, figura 5).

 

Per a les properes dècades les projeccions indiquen un escalfament d’aproximadament 0,2ºC per dècada en tota una sèrie d’escenaris d’emissions segons l’IEEE. Encara que les concentracions de tots els gasos i aerosols amb efecte d’hivernacle s’haguessin mantingut constants en els nivells de l’any 2000, s’esperaria un escalfament posterior d’aproximadament 0,1ºC per dècada. A partir d’aquest punt, les projeccions de temperatura depenen cada vegada més dels escenaris d’emissió considerats.

L’interval de valors que es preveuen (taula 1) concorda en línies generals amb el TIA, encara que les incerteses i els intervals de temperatures altes són superiors, sobretot per la major diversitat de models disponibles suggereix una major relació entre el clima i el cicle del carboni. L’escalfament redueix la incorporació de CO2 atmosfèric tant a la terra com al mar, i així s’incrementa la fracció d’emissions d’origen humà que persisteixen a l’atmosfera.

La intensitat d’aquesta relació més estreta varia notablement segons el model.

 

Escenaris d’emissions de GEH entre 2000 i 2100 (en absència de polítiques climàtiques addicionals)

i projecció de les temperatures en superfície.

fig5

 

Com que no es coneixen prou alguns factors importants que originen l’augment del nivell del mar, no s’avaluarà en el present informe el seu grau de probabilitat ni s’oferirà una estimació òptima o un límit màxim per a l’augment del nivell del mar. A la taula 1 s’indiquen les previsions basades en models de la mitjana mundial de l’augment del nivell del mar per al període 2090-2099. Les projeccions no incorporen les incerteses respecte la relació entre el clima i el cicle del carboni, ni l’efecte íntegre dels canvis en les capes de gel polar, per la qual cosa no s’ha de considerar que els valors més alts d’aquests rangs siguin les cotes superiors de l’augment del nivell del mar. Sí que inclouen la variació en els gruixos de gel de Grenlàndia i de la regió antàrtica al ritme observat per al període 1993-2003, encara que sabem que pot augmentar o disminuir en el futur.

taula1

Actualment hi ha una major confi ança que la que hi havia amb el TIA pel que fa a les pautes previstes

d’escalfament i altres aspectes d’escala regional, com l’alteració dels règims de vent o de precipitació, així com certs aspectes dels valors extrems i del gel marí.

Alguns dels canvis a escala regional són:

  • Un escalfament màxim sobre terra ferma i en la majoria de les latituds septentrionals altes, i mínim sobre l’oceà austral i parts de l’Atlàntic nord, seguint les tendències observades recentment (fi gura 6).
  • La disminució de la superfície coberta de neu, major intensitat del desglaç a la majoria de les regions de permafrost i una menor extensió del gel marí; en algunes projeccions basades en escenaris de l’IEEE, el gel marí de fi nals d’estiu de l’Àrtic desapareix gairebé completament a fi nals del segle XXI.
  • Molt probablement, un augment de la freqüència dels valors extrems càlids, de les onades de calor i de les precipitacions intenses.
  • Probablement, un augment de la intensitat dels ciclons tropicals; es té una menor confiança en què disminueixi el nombre de ciclons tropicals a nivell mundial.
  • Un desplaçament cap als pols de les trajectòries de les tempestes extratropicals, amb canvis en el règim de vents, precipitacions i temperatura.
  • Molt probablement, un augment de les precipitacions en latituds altes i, probablement, una disminució en la majoria de les regions terrestres subtropicals, continuant amb les tendències observades recentment.

Amb un grau de confiança alt les previsions indiquen que, cap a mitjans de segle, els cabals fluvials anuals i la disponibilitat d’aigua augmentaran en latituds altes (i en certes àrees plujoses tropicals) i disminuiran en algunes regions seques de latituds mitjanes i als tròpics. També es preveu, amb un grau de confiança alt, que nombroses zones semiàrides (per exemple, la conca mediterrània, l’oest dels Estats Units, el sud d’Àfrica i el nord-est de Brasil) experimentaran una disminució dels seus recursos d’aigua per l’efecte del canvi climàtic.

Els estudis realitzats d’ençà del TIA han permès comprendre de manera més sistemàtica la cronologia

i la magnitud dels impactes vinculats a diferents possibles intensitats del canvi climàtic.

 

A la figura 7 s’ofereixen exemples d’aquesta nova informació per sistemes i sectors. Al gràfic superior apareixen representats els impactes, que augmenten quan s’incrementa la velocitat de canvi de la temperatura. L’estimació de la seva magnitud i marc temporal també depèn de la via de desenvolupament que se segueixi (gràfic inferior).

A la taula 2 es mostren alguns exemples d’impactes previstos en diferents regions.

fig6

És probable que alguns sistemes, sectors i regions es vegin especialment afectats pel canvi climàtic.15

Sistemes i sectors:

  • Els ecosistemes següents:
    • Terrestres: tundra, boscos boreals i regions muntanyenques, per la seva sensibilitat a l’escalfament; ecosistemes de tipologia mediterrània, per la disminució de les pluges, i boscos pluvials tropicals en els quals la precipitació disminuirà.
    • Costaners: manglars i maresmes, per múltiples factors desestabilitzants.
    • Marins: esculls de corall, per múltiples factors desestabilitzants; el bioma del gel marí, per la seva sensibilitat a l’escalfament.
  • Els recursos hídrics de certes regions seques de latituds mitjanes i als tròpics secs, pels canvis en les precipitacions
  • i l’evapotranspiració, i en àrees dependents de la neu i el desglaç.
  • L’agricultura de latituds mitjanes, a causa d’una menor disponibilitat d’aigua.
  • Els sistemes costaners baixos, pel perill d’augment del nivell del mar i un major risc de fenòmens meteorològics extrems.
  • La salut humana, en poblacions amb poca capacitat adaptativa.

fig7

Regions:

  • La regió àrtica, a causa de l’impacte de la rapidesa de l’escalfament sobre els sistemes naturals i les comunitats humanes.
  • Àfrica, a causa de la seva escassa capacitat adaptativa i dels impactes del canvi climàtic previstos.
  • Les illes petites, en què les poblacions i les infraestructures estan molt exposades als impactes del canvi climàtic.
  • Els grans deltes d’Àsia i Àfrica, per ser regions molt poblades i molt exposades a l’augment del nivell del mar, als temporals i a les inundacions.

En altres àrees, fins i tot en àrees amb un alt nivell d’ingressos, certs sectors de la població (per exemple, els més pobres, nens i ancians) podrien estar particularment exposats al risc, així com certes àrees i activitats.

Acidificació del mar

La incorporació de carboni antròpic des de 1750 ha acidificat el mar: el seu pH ha disminuït en 0,1 unitats de mitjana. Una major concentració de CO2 a l’atmosfera acceleraria aquest procés. Les projeccions basades en els escenaris de l’IEEE mostren una reducció del pH a la superfície del mar d’entre 0,14 i 0,35 unitats durant el segle XXI. Encara que els efectes de l’acidificació observada sobre la biosfera marina encara no estan documentats, una progressiva acidificació del mar previsiblement tindrà efectes negatius sobre els organismes marins amb algun tipus de closca (com, per exemple, els coralls) i sobre les espècies que en depenguin.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: