CANVI CLIMÀTIC: Projeccions de canvi climàtic i els seus efectes II

 

Taula 2. Exemples de projeccions regionals d’alguns impactes

Àfrica

• L’any 2020, entre 75 i 250 milions de persones estarien exposades a més difi cultats d’abastament d’aigua a conseqüència del canvi climàtic
• L’any 2020, la productivitat dels conreus de secà es podria reduir en alguns països fi ns el 50 %. La producció agrícola i l’accés als aliments en nombrosos països africans quedaria en una situació greument compromesa. Això afectaria encara més negativament la seguretat alimentària i incrementaria la malnutrició.
• Cap a fi nals del segle XXI, l’augment previst del nivell del mar afectaria les zones costaneres baixes molt poblades. El cost d’adaptació podria signifi car, com a mínim, entre un 5 % i un 10 % del producte interior brut (PIB).
• L’any 2080, es produiria un augment d’entre un 5 % i un 8 % en l’extensió de terres àrides i semiàrides a l’Àfrica per tota una sèrie d’escenaris climàtics.

 

Àsia

• Cap a la dècada de 2050, la disponibilitat d’aigua dolça al centre, sud, est i sud-oest d’Àsia disminuiria, particularment

a les grans conques fl uvials.

• Les àrees costaneres, i especialment les regions dels grans deltes superpoblats del sud, est i sud-est d’Àsia serien les més amenaçades, per l’increment de les inundacions causades pels mars i, en alguns grans deltes, de les crescudes dels rius.
• El canvi climàtic potenciaria la pressió sobre els recursos naturals i el medi ambient per la ràpida urbanització, industrialització i desenvolupament econòmic.
• La morbilitat i mortalitat endèmiques causades per les malalties diarreiques associades principalment a les crescudes i sequeres augmentaria a l’est, sud i sud-est d’Àsia per efecte dels canvis previstos del cicle hidrològic.

 

Austràlia i Nova Zelanda

• Cap el 2020 s’experimentaria una important pèrdua de diversitat biològica en alguns llocs de gran riquesa ecològica, com la Gran Barrera de Corall o els tròpics humits de Queensland.
• Cap el 2030 els problemes de seguretat hídrica s’agreujarien al sud i a l’est d’Austràlia i a determinades zones de Nova Zelanda, com Northland i les regions orientals.
• Cap el 2030, la producció agrícola i forestal disminuiria en gran part del sud i l’est d’Austràlia i en parts de l’est de Nova Zelanda, com a conseqüència del major nombre de sequeres i incendis. Tanmateix, a Nova Zelanda els efectes serien inicialment beneficiosos en algunes altres regions.
• Cap el 2050, la continuació de l’actual desenvolupament costaner i el creixement demogràfic de certes àrees d’Austràlia i Nova Zelanda agreujaria els riscos d’augment del nivell del mar, així com la intensitat i freqüència de les tempestes i inundacions costaneres.

 

Europa

• S’espera que el canvi climàtic magnifiqui les diferències regionals pel que fa a riqueses i recursos naturals d’Europa. Entre els impactes negatius, es preveu un major risc de crescudes sobtades a l’interior, una major freqüència d’inundacions a les costes i d’un increment de l’erosió (degut a l’augment de les tempestes i del nivell del mar).
• Les àrees de muntanya experimentaran la retracció de les glaceres, la disminució de la coberta de neu i del turisme d’hivern i una notable pèrdua d’espècies (en algunes àrees de fi ns un 60 %, en escenaris d’alt nivell d’emissions des d’ara fi ns a 2080).
• Al sud d’Europa, les previsions indiquen un empitjorament de les condicions (altes temperatures i sequeres) en una regió que ja és vulnerable a la variació del clima, així com una menor disponibilitat d’aigua i una disminució del potencial hidroelèctric, del turisme estival i, en general, de la productivitat dels conreus.
• El canvi climàtic aguditzaria també els riscos per la salut per efecte de les onades de calor i de la freqüència d’incendis incontrolats.

 

Amèrica del sud

• Fins a mitjans de segle, els increments de temperatura i les corresponents disminucions de la humitat del sòl originarien una substitució gradual dels boscos tropicals per sabanes a l’est de l’Amazònia. La vegetació semiàrida seria substituïda gradualment per vegetació de zones àrides.
• Podrien experimentar-se pèrdues de diversitat biològica importants, com l’extinció d’espècies, en moltes zones de la Sud-amèrica tropical.
• La productivitat d’alguns conreus importants disminuiria, així com la productivitat ramadera, amb conseqüències adverses per a la seguretat alimentària. A les zones temperades milloraria el rendiment dels conreus de soia. En conjunt, augmentaria el nombre de persones amenaçades per la fam (grau de confi ança mitjà).
• Els canvis en les pautes de precipitació i la desaparició de les glaceres afectarien notablement la disponibilitat d’aigua per a consum humà, agrícola i per a generació hidroelèctrica.

 

Amèrica del nord

• A les muntanyes occidentals, l’escalfament reduiria els bancs de neu, intensifi caria les inundacions a l’hivern i reduiria i reduiria el cabal estival dels rius, intensifi cant així la competència per uns recursos hídrics excessivament explotats.
• A les primeres dècades del segle, un canvi climàtic moderat milloraria en conjunt el rendiment dels conreus de secà entre un 5 % i un 20 %, encara que això presentaria una marcada variabilitat entre diferents regions. La

situació seria difícil per als conreus situats prop de les fronteres càlides del seu àmbit natural o que depengui d’uns recursos hídrics sobreexplotats.

• En el decurs del segle, les ciutats que actualment pateixen onades de calor en tindrien encara més, amb una major intensitat i durada, que podria tindre efectes adversos sobre la salut.
• Les comunitats i hàbitats costaners tindrien majors dificultats a causa de la combinació dels efectes del canvi climàtic amb el desenvolupament i la contaminació.

 

Regions polars

• Els principals efectes biofísics projectats són una reducció del gruix i extensió de les glaceres, mantells de gel, gel marí i alteracions dels ecosistemes naturals amb efectes perjudicials per a nombrosos organismes, en particular aus migratòries, mamífers i predadors superiors.
• Per a les comunitats humanes de la regió àrtica, els impactes, particularment els que siguin resultat de l’alteració dels fenòmens de neu i el gel, serien heterogenis.
• Els efectes perjudicials es concentrarien principalment en les infraestructures i modes de vida tradicionals de les comunitats indígenes.
• En totes dues regions polars, determinats ecosistemes i hàbitats es farien vulnerables a mesura que disminuïssin els obstacles climàtics per les invasions d’altres espècies.

 

Illes petites

• L’augment del nivell del mar faria més perilloses les inundacions, els temporals, l’erosió i altres fenòmens costaners perillosos, i amenaçaria les infraestructures, els assentaments i les installacions de les quals depenen

les comunitats insulars.

• El deteriorament de les condicions de la costa, com l’erosió de les platges o la decoloració dels coralls, afectaria els recursos locals.
• Fins a mitjans de segle, el canvi climàtic reduiria els recursos hídrics en moltes illes petites -com les del Carib

i el Pacífic- fins el punt que arribarien a ser insuficients per cobrir la demanda en períodes d’escassa precipitació.

• Amb l’augment de les temperatures s’incrementarien també les invasions d’espècies no autòctones, particularment a les illes de latituds mitjanes i altes.

 

Nota:

A menys que s’indiqui explícitament, totes aquestes projeccions provenen de textos del Resum per a responsables de polítiques del Grup de Treball II, i gaudeixen d’un grau de confiança alt o molt alt respecte de diferents sectors (agricultura, ecosistemes, aigua, costes, salut, indústria i assentaments). Al Resum per a responsables de polítiques del Grup de Treball II s’indiquen les fonts per a cada previsió, els terminis i les temperatures. La magnitud i cronologia dels impactes reals variaran en funció de la magnitud i rapidesa del canvi climàtic, dels escenaris d’emissions, i dels mecanismes de desenvolupament i adaptació.

 

L’alteració de la freqüència i la intensitat dels fenòmens meteorològics extrems, sumada a l’augment del nivell del mar, tindran previsiblement efectes extremament adversos sobre els sistemes naturals i humans.

 

A la taula 3 es mostren diferents exemples de fenòmens extrems i sectors.

L’escalfament antropogènic i l’augment del nivell del mar continuarien durant segles a causa de les escales de temps associades amb els processos climàtics i les corresponents respostes de l’entorn, fi ns i tot  encara que s’estabilitzessin les concentracions de GEH.

 

L’escalfament estimat a llarg termini (uns quants segles) corresponent a les sis categories d’estabilització utilitzades a l’informe del grup de treball III per al Quart Informe d’Avaluació (QIA) es mostra a la figura 8.

 

Segons les previsions, la reducció del mantell de gel de Grenlàndia seguirà contribuint a l’augment del nivell del mar després de 2100. Els models actuals suggereixen una desaparició pràcticament total del mantell de gel a Grenlàndia i, conseqüentment, una aportació a l’augment del nivell del mar d’uns 7 m si la mitjana de l’escalfament mundial subsistís durant mil·lennis per sobre d’entre 1,9 i 4,6ºC respecte els valors preindustrials.

 

Pel que fa a Grenlàndia, les temperatures futures previstes són comparables a les que s’han deduït per a l’últim període interglacial de fa 125.000 anys, en què la informació paleoclimàtica sembla indicar reduccions de l’extensió del gel polar terrestre i un augment del nivell del mar entre 4 i 6 m.

 

Els estudis actuals basats en models mundials preveuen que el mantell de gel antàrtic seguirà estant massa fred per experimentar una fusió superfi cial extensa, amb un augment de massa per efecte d’un major volum de

nevades. Tanmateix, podria produir-se una pèrdua neta de massa de gel si els processos dinàmics relacionats amb el desgel fossin el factor predominant en els balanços de massa dels mantells de gel.

 

 

L’escalfament antropogènic podria produir impactes importants o irreversibles, en funció de la rapidesa i magnitud del canvi climàtic.

 

La pèrdua parcial del mantell de gel a les zones polars podria implicar un increment del nivell del mar d’uns quants metres, canvis de gran magnitud al litoral, inundacions en extensions baixes i els seus efectes serien màxims als deltes i a les illes de poca alçada. En les previsions, aquests canvis abastarien escales temporals de mil·lennis, encara que no s’ha d’excloure un augment del nivell del mar més ràpid a una escala temporal de segles.

El canvi climàtic produirà probablement alguns impactes irreversibles. Amb un grau de confiança mitjà, entre el 20-30 % de les espècies existents estaran probablement més amenaçades d’extinció si l’escalfament mitjà mundial augmenta més d’1,5-2,5ºC (respecte del període 1980-1999). Si la mitjana de la temperatura mundial augmenta més de 3,5ºC, les projeccions dels models indiquen que hi podria haver extincions massives a tot el món (entre el 40-70 % de les espècies estudiades).

Segons les simulacions dels models actuals, la circulació meridional atlàntica (MOC, per les sigles en anglès) seria molt probablement més lenta durant el segle XXI; les temperatures sobre l’Atlàntic i Europa augmentarien. És molt improbable que es produeixi una transició substancial i abrupta de la MOC durant el segle XXI. No és possible avaluar amb un cert grau de confiança els canvis de la MOC a més llarg termini. L’impacte d’un canvi persistent i a gran escala de la circulació meridional atlàntica afectaria probablement la productivitat dels ecosistemes marins, les pesqueries, la incorporació de CO2 al mar, les concentracions d’oxigen al mar i la vegetació terrestre. Les alteracions de l’absorció terrestre i oceànica de CO2 podrien tenir un retroefecte sobre el sistema climàtic.