Perquè el cel és blau

i els núvols són blancs?

Archive for Novembre de 2009

HIPÀTIA D’ALEXANDRIA

Posted by Costa M. a 29 Novembre 2009


Hipàtia d’Alexandria o Hipàcia  (Hypatía, Ὑπατία) (370 – 415) fou una filòsofa natural d’Alexandria a la província romana d’Egipte, que va destacar en els camps de la matemàtica, astronomia i medicina. Fou membre i cap de l’Escola neoplatònica d’Alexandria.

És considerada la primera dona coneguda en fer una contribució substancial al desenvolupament de la matemàtica.

Escrigué un comentari als sis primers llibres de l’Aritmètica de  Diofant i també un tractat sobre les Còniques d’ Apol·loni. El seu pare fou Teó d’Alexandria, prestigiós matemàtic i astrònom, del qual aprengué els descobriments astronòmics de Ptolemeu. Es preocupà d’editar l’Almagest, l’obra més important d’aquest insigne astrònom grec.

Fou una defensora indiscutible de la filosofia neoplatònica i s’oposà a la implantació del cristianisme al Museu d’Alexandria, del qual fou el darrer director. Morí assassinada al carrer en mans de cristians fanàtics en veure que no volia convertir-se a la fe cristiana. És la primera dona matemàtica que hom coneix.

(Font: Enciclopèdia Catalana online)

Aquest octubre s’ha estrenat Agora, un drama històric dirigit per Alejandro Amenábar i protagonitzat per Rachel Weisz que se situa a l’Antic Egipte i narra les revoltes que hi tenen lloc, les quals arriben a la Biblioteca d’Alexandria on Hipàtia lluita per preservar els seus escrits.

Gràcies a la gran pantalla he descobert l’existència d’aquest meravellós personatge i fascinant dona, Hipàtia d’Alexandria. I com a curiosa de naixement que sóc, no me’n he pogut estar de buscar més informació sobre ella i els seus descobriments, així com de la seva vida.

 

 

De la seva mare no hi ha cap registre però se sap del seu pare, a qui ella adorava, era Teó d’Alexandria, un il·lustre filòsof i matemàtic de l’època va ser el mestre d’Hipatia des de que era petita. Realment Teó era una excepció i va permetre que la seva filla es convertís en astrònoma filosofa i matemàtica, cosa que era summament inusual en un sistema en el que las dones no tenien dret a l’ educació i les seves vides transcorrien en els espais privats de les seves cases, les seves famílies, les seves amistats i de “les feines femenines”.

 

Teó volia que Hipàtia fos, dit en pròpies paraules: “un ésser humà perfecte” i per això vigilava molt de prop l’educació de la seva ment i del seu cos. Diuen els biògrafs d’Hipàtia que des de ben aviat al matí ella dedicava varies hores al exercici físic, després prenia banys que la relaxaven i li permetien concentrar la ment para dedicar- se, la resta del dia, a l’estudi de les ciències, la música y la filosofia. Sembla ser per aquest rigorós entrenament que va aconseguir el seu objectiu doncs a dir de Sòcrates Escolàstic, historiador d’Hipàtia, 120 anys després de la seva mort: “la bellesa, intel·ligència i talent d’aquesta gran dona van ser llegendaris, va superar al seu pare en tots els camps del saber, especialment en l’observació dels astres”.

Teó treballava en el Museu, institució dedicada a l’ investigació i l’ensenyança que havia estat fundada per Tolomeu, emperador que va succeir a Alexandre Magne, fundador de la ciutat d’Alexandria. El Museu tenia més de cent professores que vivien allà i molts més que assistien periòdicament com invitats. Hipàtia va entrar a estudiar amb ells i encara que va viatjar a Itàlia i Atenes para rebre alguns cursos de filosofia es va formar com científica en el Museu i va formar part de ell fins la seva mort, arribant fins i tot a dirigir-lo al voltant de l’any 400.

Hipàtia es dedicà, durant vint anys, a investigar i ensenyar Matemàtiques, Geometria, Astronomia, Lògica, Filosofia y Mecànica en el Museu, ocupava la càtedra de Filosofia platònica pel qual els seus amics li deien  “la filòsofa”.  Va guanyar tal reputació que al Museu assistien estudiants d’Europa, Àsia i Àfrica a escoltar les seves ensenyances sobre “l’Aritmètica de Diofant” i casa seva es convertí en un gran centre intel·lectual. Citant novament a Sòcrates Escolàstic: “aconseguí un grau de tal cultura que va superar amb escreix a tots els filòsofs contemporanis. Hereva de l’escola neoplatònica de Plotini, explicava totes les ciències filosòfiques a qui ho desitgés. Amb aquest motiu, qui desitjava pensar filosòficament viatjava des de qualsevol lloc fins on ella es trobés… però a més de saber filosofia era també una incansable treballadora de les ciències matemàtiques”. 

Va escriure diversos llibres, entre ells, Sobre el Conon Astronomico de Diafanto on es parla de equacions de primer i segon grau. Va inventar un aparell per l’aigua destil·lada, un per mesurar el nivell de l’aigua i un per determinar la gravetat específica dels líquids.

Hipàtia es va convertir en una de les millors científiques i filosofes de la seva època, erudita d’un coneixement que els cristians identificaven amb el paganisme i que per tant perseguien.

Els cristians van cremar i destruir tots els temples i centres grecs, van perseguir a tots els acadèmics del Museu obligant- los a convertir-se al cristianisme si no volien morir. Hipàtia s’hi va negar; es va negar a convertir-se al cristianisme, es va negar a renunciar al coneixement grec, a la filosofia i a la ciència que per més de vint anys havia après i ensenyat al Museu. En la quaresma, al març del 415, acusada de conspirar contra el patriarca cristià d’ Alexandria, va ser assassinada. Un grup de cristians  la van trobar en el centre d’Alexandria i, en paraules de Sòcrates Escolàstic: “L’arrancaren del seu carruatge, la deixaren totalment despullada, li van tirar cargols afilats a la pell i a les carns fins que l’alè va deixar el seu cos…”

Al assassinar a Hipàtia assassinaren a una dona, a una matemàtica i filosofa, la primera en la historia i la més notable de la seva època; però no van poder assassinar el pensament filosòfic i matemàtic grec.

Font: http://www.xtec.es/~rcapsada/matgrega/hipatia.htm

 

Tanmateix, a la pel·lícula s’expliquen infinitats de qüestions científiques, així com històriques, com per exemple:

Les seccions còniques:

 

La dicotomia entre els pagans i els cristians (i més endavant els jueus):

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Fet no molt allunyat a la realitat actual, tal i com afirma el director de la pel·lícula, Alejandro Amenábar: “Ágora és, en molts sentits, una història del passat sobre el que està passant ara, un mirall en el que el públic pot observar des de la distància del temps i de l’espai, i descobrir, sorprenentment, que el món no ha canviat tant”. En aquest sentit, un cop visualitzada la pel·lícula, una conclusió que se’n pot extreure és que sovint les religions i creences serveixen per dividir els pobles i provocar guerres i injustícies. A més, també es pot observar una altra dicotomia, la de dona-home. Es pot dir que fins aquest segle passat les dones gairebé eren inexistents en camps científics i en càrrecs polítics importants. Actualment estem en una època de canvis molt radicals, però no hem d’oblidar que encara queden molts passos per fer, i sobretot en països on la dona té menys drets que tenia Hipàtia en el seu dia. Bé, aquests temes porten a moltes reflexions i crec que ho deixaré per un altre dia… Això no deixa de ser un blog de ciència al capdavall, tot hi que el terme ciència avarca tantes qüestions i te el poder de poder fer canviar tants aspectes de la vida…

 

L’el·lipse com a eix central del torment d’Hipàtia:

Hipàtia diu, en la ficció, i qui sap si en realitat també va dir-ho…, que no serà feliç fins que no sàpiga com es produeix el moviment “errant” dels planetes (ells els anomenen “errants”, ja que no troben que segueixin cap patró en el seu moviment observat des de la Terra. En paraules del director: “Ágora és la historia d’una dona, d’una ciutat, d’una civilització i d’un planeta. L’Ágora és el planeta, on hem de conviure tots. Hem intentat mostrar la realitat humana en context amb totes les espècies del planeta Terra, i la Terra en el context de l’univers. Mirar als essers humans com a formigues, i a la Terra com a una piloteta més que va girant juntament a un altre conjunt de planetes i estrelles. “

 

 

Aquesta entrada es pot complementar amb molta més informació sobre aquests fets, sobre hipàtia, sobre molts detalls que m’he saltat de la pel·lícula, etc… Si voleu comentar-ne algun a l’apartat de comentaris, seran benvinguts!!

En definitiva, recomano veure la pel·lícula, tant per entendre els orígens d’alguns principis matemàtics i astronòmics, com per conèixer la cultura i història d’aquella època; i alhora reflexionar sobre els conflictes que encara actualment hi ha, els quals no són tant diferents als d’ençà.

Posted in ciència, Popular | 14 Comments »

Èxit d’afluència a la conferència a càrrec de Francesc Mauri a la FC (UdG)

Posted by Costa M. a 20 Novembre 2009


Per la Diada de St. Albert, patró dels estudiants de ciències, es van organitzar varies activitats. N’he volgut destacar una ja que va tenir una gran assistència de públic i crec que va ser una experiència molt positiva per tots els assistents.

Va ser la conferència que va tenir lloc a l’Aula Magna a càrrec de Francesc Mauri (home del temps de TV3) i que portava per títol:

“El canvi climàtic: què hi podem fer”

Francesc Mauri, conferenciant (Setmana de la Ciència, Facultat de Ciències, UdG)

 

Encara que siguin en molt mala qualitat, he volgut posar aquestes fotografies perquè veieu com estava de plena l’aula magna de la facultat de ciències per sentir i veure en directe la conferència de’n Francesc Mauri:

Aula Magna (Facultat de Ciències, UdG)

 

Molta gent es va quedar sense poder seure, o directament va seure al terra:

Aula Magna Facultat de Ciències, UdG, durant la conferència de'n Francesc Mauri.

 

En Francesc Mauri és conegut pels molts anys que fa que surt a la petita pantalla com a home del temps a TV3, però també ha treballat a la ràdio i al SMC. A més, en contra del que molts ens pensàvem, ell és geograf de formació (i no físic, com la gran majoria de metoròlegs). Però, si s’ha de remarcar un fet característic d’ell és que es defineix com a autodidacte; li agrada molt aprendre coses sempre que pugui durant tota la vida i pel seu compte. Crec que això es mereix un punt positiu a favor de la seva manera de ser, ja que no es conforma amb el que ja sap i prou, sinó que va més enllà i intenta aprendre més cada dia i donar-ho a conèixer a quanta més quantitat de gent possible millor, que és el més important! (nota: per aquesta raó, per exemple, jo faig aquest blog… no es pot comparar la magnitud a la que abarca, però tot és començar, no? :-D).

 

Resumint molt tota la exposició de la conferència que ens va fer i saltant al pas final de “Què hi podem fer nosaltres individialment contra al canvi climàtic” va arribar a la conclusió que:

1. Separar els residus que generem i portar-los als contenidors de reciclatge que els pertoquen és una gran gesta, encara que no ens ho sembli.

2. Optar per tenir un automòvil més racional pel que fa al consum de gasoil en litres/km, tals com, les noves marques anomenades ecomotive o semblants, que han anat apareixent en els últims temps i que garanteixen un consum més baix de gasoil per km recorregut (uns 2-3 l/km, segons si és per ciutat o per carretera), i així no s’emetrien tants gasos d’efecte hivernacle. També va fer referència al tema d’anar a la velocitat adeqüada tal i com tots sabem, per tal de no consumir excessiu combustible i emetre gassos innecessaris.

3. L’energia a casa: Apagar tots els pilots vermells d’stand-by, ja que en principi tenen un consum despreciable, però si sumem tots els pilots vermells de totes les cases d’Espanya que estan encessos sense cap necessitat durant tots els dies de l’any, potser ens podriem estalviar una central nuclear menys a l’estat!! Estem parlant d’un ordre de magnitud molt elevat, i només es tracta de fer un gest molt petit, apagar els pilots d’stand-by!!

 

A part, també va parlar d’utilitzar bombetes de baix consum i de les energies renovables. I jo encara hi afegiria: tenir uns hàbits correctes a casa, com per exemple: apagar les llums de les habitacions on no hi estiguem, i un llarg etc… que són hàbits que no costa gens d’anar-los adquirint (si no els has après de petit) i que poden canviar el món a la llarga si tots hi col·laborem. 

Jo personalment ja he començat a seguir alguns dels seus consells, concretament els tercer. Ja solia apagar els leds vermells de la TV, DVD, pantalla del PC, altaveus, etc…, però alguns que no tenia controlats ara els hi he incorporat una simple regleta amb un botó d’aquells ON-OFF i així mentre jo no pulsi ON tot es mantindrà sense corrent i evitarem tenir els stand-by encesos. Alguns potser pensaran que no serveix de res, com en el cas del tema del reciclatge, però l’experiència ens demostrarà que, com deia el capità enciam “Els petits canvis són poderosos!!”, o almenys que cadascú se senti en pau amb si mateix segons l’escala de valors que ha anat elaborant al llarg de la seva vida.

 

 

Tota aquesta sèrie de recomanacions, a part de ser recomanables per al medi ambient i per lluitar contra el canvi climàtic, també ho són en realitat per la nostra butxaca, cosa que en els temps en què estem, de crisi, és d’agraïr poder estalviar, encara que sigui només una miqueta; perquè una mica de cada factura o de cada gasto que tenim al final són uns diners a final d’any considerables.

A part, jo considero, que si no ens posem tots d’acord en canviar (cosa que dificilment passarà, digueu-me negativa si voleu…), el món canviarà, i crec que ho farà molt abans del que ens pensem, i ho farà sense que molta gent estigui preparada per al canvi, el que probocarà mots problemes a nivell global, sobretot pels que menys recursos tinguin per adaptar-se als nous canvis que es produiran.

Per últim, només dir, que fins hi tot, com ha passat i passarà a moltes espècies del planeta, es produïran extincions, i l’espècie humana no deixa de ser una de les que és susceptible a ser-ne partícep. Aquesta reflexió m’ha vingut donada a partir del visionat del documental “La 11a hora”, el qual aborda la crisi ecològica actual com a conseqüència del canvi climàtic, i del petit debat que es va mantenir després de la projecció a l’Aula magna el dia 18/11/09, també dins el marc de la Setmana de la ciència de la UdG. En aquest cas, l’assistència va ser molt més minoritària (unes 20 persones), però no per això va deixar de ser menys interessant.

Finalment agraïr a en Toni que em deixés la càmera de fotos i a la Dolors que fes l’esforç per portar-la. Gràcies!

Posted in ciència, Popular | 2 Comments »

Estiuet de Sant Martí

Posted by Costa M. a 18 Novembre 2009


Aquest any si que podem dir que estem tenint un bon ESTIUET DE SANT MARTÍ!!

Segons INFOMET (UB) l’estiuet de Sant Martí és un període de bon temps temperat que, segons la dita popular, esdevé cada any cap a la diada de Sant Martí (11 de novembre). Essent freqüents a Catalunya les variacions del temps durant la tardor, qualsevol tongada de bonança i de tebior propera al 11 de novembre es pot prendre com a “estiuet de Sant Martí”.

Així dons, tot hi que amb una mica de retard respecte l’onze de novembre l’estiuet va arribar i la pujada de temperatures va començar el dia 14. A la següent gràfica es pot observar l’evolució de la temperatura, en ºC, (i humitat relativa, en %) – tal i com es mostra de manera actualitzada cada dia a la web del Departament de Física de la UdG  a la secció “estació meteorològica”-.

La interpretació de la gràfica és molt clara:

  • En el quadrat blau es pot veure l’evolució de la temperatura durant el dia i la nit del dia 12 i 13 de novembre (i la meitat del dia 11). O sigui, que s’observen tres temperatures mínimes i tres temperatures màximes les dels dies 11, 12 i 13 de novembre, les quals van ser prou baixes (mínimes de 4 a 6ºC graus de matinada i màximes que no arribaven als 20ºC ni a ple migdia) i ens van fer treure a més d’un l’abric de l’armari, recordeu?
  • El quadre rosat, en canvi, representa l’anomenat “Estiuet de Sant Martí”, en el qual s’observa un augment de les temperatures mínimes i màximes considerable. A les nits les temperatures van deixar de baixar per sota dels 10ºC i als migdies les màximes s’enfilaven fins als 22-25ºC ! O sigui, que l’abric ens ha fet una mica de nosa aquesta setmana, és així?

 

També m’he permès la llibertat d’elaborar la següent gràfica a partir de les dades que subministra gratuïtament el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) des de la seva pàgina web, per tal de comprovar des d’una altra font, que efectivament l’estiuet va començar el 14/11/2009, tot hi que potser no calia fer tantes gràfiques perquè de fet ja s’ha fet notar prou per si sol.

 

 

M’agradaria que escrivíssiu als comentaris, si en teniu ganes, com heu passat aquests dies amb aquests canvis de temperatures. Us agraden els canvis de temperatura? o ni tan sols els noteu excessivament?

Deixeu els vostres comentaris.

Posted in ciència, Popular | 3 Comments »

Deu vòrtex de Von Karman vistos des de l’espai

Posted by Costa M. a 11 Novembre 2009


Us remeto al blog següent:

fogonazos On podreu veure imatges tan espectaculars com aquesta:

JanMayen_with_cloud_vortices1_NASA

Font: NASA

I entendre com es produeixen aquests fenòmens tan espectaculars. I per últim també podeu trobar més informació a meteored:

karman

Simulació per ordinador de vòrtexs de Von Karman. El flux que va d'esquerra a dreta incideix sobre un cilindre en blanc. Vòrtexs ciclònics en magenta, anticiclònics en verd fosc.

Agraïments: Roger Arbusé (Gonix), Antonio Martínez Ron (Periodista i blogger de “Fogonazos”) i a Meteored.

Posted in ciència | 2 Comments »

Plou i fa sol

Posted by Costa M. a 9 Novembre 2009


    
 

 

Tempesta de Tardor

 

Pano1

Núvol de tempesta del dijous 5 de novembre del 2009 (segons l'estació meteorològica de la UdG es van recollir uns 28mm de precipitació acumulada aquella tarda).

 
Pano6

Es pot observar clarament la cortina de pluja al centre del núvol.

 Plou i fa sol és una cançó màgica tradicional catalana que s’ha cantat als infants des de molt temps ençà, de manera que actualment forma part del repertori de cançons infantils de la cultura popular catalana. 

Plou i fa solles bruixes es pentinen;

plou i fa sol;les bruixes porten dol.

Plou i fa sol,les bruixes es pentinen;

plou i fa sol,les bruixes fan un ou. 

Concretament, a casa i a l’escola la cantàvem un cop havia deixat de ploure i sortia l’Arc de Sant Martí i podíem tornar a sortir al carrer a jugar. 

 

Pano12

I finalment, quan s'ha calmat una mica la tempesta, s'observa l'Arc de St. Martí, o millor dit el doble Arc de St. Martí.

 

També ha servit d’inspiració per a poetes, com és el cas de Miquel Martí i Pol, en una de les seves primeres obres poètiques:

Plou i fa sol, les bruixes es pentinen, al cel triomfa l’arc de Sant Martí,

 el món fa la rialla entre boirines

 i el verd és més lluent i el groc més fi.

 Plou i fa sol!, una alegria nova

 xiscla i s’ensenyoreix del pensament,

 i el poble vell, estès tal com la roba,

 comença a retrobar-se lentament.

 Plou i fa sol, cor meu, pla ho endevines,

 plou i fa sol, i riu clar l’horitzó,

 plou i fa sol, les bruixes es pentinen…

 I el vent manyac s’emporta la cançó.”

 

Fotografies cedides per: Ferran Besalú

Posted in Popular | Leave a Comment »

L’acomiadament d’un científic immobilitza una màquina d’un milió d’euros

Posted by Costa M. a 2 Novembre 2009


Sembla ser que la manca de recursos en la investigació ja comencen a presentar els primers símptomes i així mateix es pot comprobar en aquest desafortunat exemple:

L’acomiadament d’un científic immobilitza una màquina d’un milió d’euros
Font: La Voz de Galicia.es

L’espectròmetre analitza gasos de sediments per conèixer les condicions climàtiques d’altres èpoques i el científic  en qüestió és l’únic a Espanya que fa servir un aparell d’avantguarda del qual només hi ha vuit en tot el món.

Fernandez_espectometro de gases
Daniel Fernández, al costat de l’espectròmetre de gassos nobles, una màquina que reconstrueix el passat geològic

La màquina del temps s’ha aturat. Ara està aturada per una avaria tècnica per actualitzar les seves prestacions, però sobre ella plana el tancament definitiu. S’ha quedat sense el seu guardià. La màquina és un espectròmetre de masses de gasos nobles, una mena de finestra al passat que permet reconstruir a partir de gasos com el xenó tancats en els sediments les condicions ambientals, climàtiques i geològiques que s’han produït al llarg de la història de la Terra i elaborar també models fiables per determinar què passarà en el futur. I el seu guardià és un investigador a l’atur del programa Parga i Pondal que ha creat el laboratori de Geogronología a l’Institut Geològic Isidro Parga Pondal de la Universidade da Coruña.

Daniel Fernández Mosquera, format en estades durant els darrers deu anys en l’especialitat de núclids cosmogènics a la Universitat de San Diego (Califòrnia), és l’únic investigador de tot Espanya que sap com funciona l’espectròmetre, que ha posat en marxa amb cura i paciència i que fins i tot ha contribuït al seu disseny. Però ara s’ha quedat a l’atur. Ha superat totes les proves que havien demanat i ha obtingut l’acreditació Manuel Colmeiro, per la qual la Xunta finança al centre receptor que l’aculli indefinidament, en aquest cas la Universidade da Coruña, els tres primers anys de contracte. No obstant això, la institució no ha creat la plaça de la seva àrea, amb el que no es pot competir per ella.

Finançament europeu

Sense l’aportació de Fernández Mosquera, la màquina, que ara està inoperativa temporalment perquè el fabricant està millorant la sensibilitat dels detectors, serà un mer trasto. Un objecte decoratiu que ha costat 800.000 euros (xifra que s’aproxima al milió amb les millores introduïdes) i que ha estat finançat per fons públics: el 70% ho ha pagat la Unió Europea i el 30% restant la Universidade da Coruña.

I també es perdrà una cosa potser més important que els diners: l’oportunitat de situar Galícia en l’avantguarda mundial d’una ciència incipient que ajudarà a conèixer processos naturals que fins ara estaven fora de l’abast de la tecnologia, tant en la Terra com en altres planetes. La màquina és l’única que existeix a Espanya i una de les vuit de tot el món.

Interès mundial

«Ara que hem muntat la màquina, que és quan podem desenvolupar aplicacions i resultats interessants, que ens comencen a conèixer en el món i que s’interessen per la nostra feina, és quan hem de parar“, explica Daniel Fernández. El seu futur? Ho desconeix: «Em van dir-explica-que potser podia optar a una plaça d’aquí a un any, però esperem que abans es pugui trobar una solució. M’agradaria seguir treballant a Galícia, i crec que el treball i la inversió realitzada fins ara mereixen buscar solucions en benefici de tots ».

L’espectròmetre de masses de gasos nobles té múltiples aplicacions: des de la mesura i determinació dels processos d’erosió, fins a la reconstrucció del clima i la geologia de la Terra, la fixació del temps de recàrrega dels aqüífers subterranis, cosa que permetrà una millor gestió de l’aigua, o l’estudi dels meteorits i la seva autentificació.

«Podem mesurar processos naturals que fins ara estaven fora del nostre abast, tant en la Terra com en altres planetes. Estàvem en la millor de les situacions per tirar endavant, però aquest treball pot perdre’s ara », apunta Mosquera.

Posted in Avís, ciència, Popular | Leave a Comment »

El NOAA informa: la temperatura global de la superfície del mes de setembre del 2009 va ser el segon més calorós

Posted by Costa M. a 1 Novembre 2009


El NOAA (National Oceanic and Athmosferic Administration, US) recentment ha informat a la seva pàgina web que la temperatura de la superfície dels oceans i la terra globalment combinades han batut un rècord de ser el segón setembre més calorós; d’acord amb el “National Climatic Data Center” que el NOOA té a Asheville, Carolina del Nord.

Basat en els registres que es remunten fins al 1880, els analisis mensuals que fa el  “National Climatic Data Center” és una part de la sèrie de serveis que el NOAA ofereix.

Científics del CNDC també van informar que la mitjana de la temperatura de la superfície de la terra per setembre va ser la segona més calorosa de la història, darrere de la de l’any 2005. A més, la temperatura global de la superfície de l’oceà estava empatada amb el cinquè any més calorós registrat durant un setembre.

sept_globalstats

Anomalies de la temperatura global de la superfície (º F) pel mes de setembre de 2009. (Font: NOAA)

Global Temperatre Highlights:

  • La temperatura de la superfície de l’oceà i de la terra globalment combinada va ser de 1,12ºF per sobre de la mitjana del segle XX de 59,0 ºF. Per separat, la temperatura global de la superfície terrestre va ser de 1,75 ºF per sobre de la mitjana del segle XX de 53,6 ºF.
  • La major calor es va produïr a través del Canadà i al nord i l’oest dels Estats Units. Més càlides del normal també van prevaler les condicions de tot Europa, la major part d’Àsia i Austràlia.
  • La temperatura de l’oceà a tot el món vinculats amb el 2004 com el cinquè més calorós de setembre sobre registre, 0,90 ºF per sobre de la mitjana del segle XX de 61.1 ºF. L’oceà Antàrtic, a prop del sud i el Golf d’Alaska apareix més fresc notable de les temperatures mitjana.

Altres aspectes destacats:
  • De gel del mar Àrtic cobria una mitjana de 2.1 milions de quilòmetres quadrats al setembre (la tercera més baixa per a qualsevol setembre des que van començar els registres el 1979). La cobertura va ser de 23,8% per sota de la mitjana de 1979-2000, i el 13 de setembre consecutius per sota de la mitjana de gel del mar Àrtic mesura.
  • Del mar de gel de l’Antàrtic mesura al setembre va ser del 2,2% per sobre de la mitjana de 1979-2000. Aquest va ser el tercer grau de setembre al registre, per darrere de 2006 i 2007.
  • Typhoon Ketsana 2009 es va convertir en el segon cicló tropical més mortal fins ara, arribant gairebé a cobrar-se 500 vides a les Filipines, Cambodja, Laos i Vietnam. La tempesta va afectar Filipines el 26 de setembre, deixant el 80% de Manila submergida.

El gel marí de l’Àrtic assoleix el 3er mínim més baixen extensió:

El 12 de setembre del 2009, l’extensió del gel marí a l’Àrtic va arribar al tercer nivell més baix mai registrat des que els registres per satèl lit van començar al 1979. El “National Snow and Ice Data Center” estima que la mesura global va descendir a 5,1 milions de quilòmetres quadrats, molt per sota de la mínima mitjana de 6,71 milions de quilòmetres quadrats (1979-2000). Només en els anys 2007 i 2008 hi ha hagut menor extensió de gel. El petit augment el 2009 es va deure principalment a la difusió de gel causada pels forts vents polars. La concentració de gel i el seu gruix, però, no han augmentat.

A l’enllaç següent podreu veure un vídeo molt il·lustratiu d’aquest fet:

http://www.nnvl.noaa.gov/MediaDetail.php?MediaID=306&MediaTypeID=2

Requisits tecnològics: Adobe Flash Player, Apple QuickTime
Referència: National Snow and Ice Data Center de notícies
Copyright: National Oceanic and Atmospheric Administration (NOAA)

Posted in 2. Recerca, Avís, ciència | Leave a Comment »