Perquè el cel és blau

i els núvols són blancs?

Estiuet de Sant Martí

Posted by Costa M. a 18 Novembre 2009


Aquest any si que podem dir que estem tenint un bon ESTIUET DE SANT MARTÍ!!

Segons INFOMET (UB) l’estiuet de Sant Martí és un període de bon temps temperat que, segons la dita popular, esdevé cada any cap a la diada de Sant Martí (11 de novembre). Essent freqüents a Catalunya les variacions del temps durant la tardor, qualsevol tongada de bonança i de tebior propera al 11 de novembre es pot prendre com a “estiuet de Sant Martí”.

Així dons, tot hi que amb una mica de retard respecte l’onze de novembre l’estiuet va arribar i la pujada de temperatures va començar el dia 14. A la següent gràfica es pot observar l’evolució de la temperatura, en ºC, (i humitat relativa, en %) – tal i com es mostra de manera actualitzada cada dia a la web del Departament de Física de la UdG  a la secció “estació meteorològica”-.

La interpretació de la gràfica és molt clara:

  • En el quadrat blau es pot veure l’evolució de la temperatura durant el dia i la nit del dia 12 i 13 de novembre (i la meitat del dia 11). O sigui, que s’observen tres temperatures mínimes i tres temperatures màximes les dels dies 11, 12 i 13 de novembre, les quals van ser prou baixes (mínimes de 4 a 6ºC graus de matinada i màximes que no arribaven als 20ºC ni a ple migdia) i ens van fer treure a més d’un l’abric de l’armari, recordeu?
  • El quadre rosat, en canvi, representa l’anomenat “Estiuet de Sant Martí”, en el qual s’observa un augment de les temperatures mínimes i màximes considerable. A les nits les temperatures van deixar de baixar per sota dels 10ºC i als migdies les màximes s’enfilaven fins als 22-25ºC ! O sigui, que l’abric ens ha fet una mica de nosa aquesta setmana, és així?

 

També m’he permès la llibertat d’elaborar la següent gràfica a partir de les dades que subministra gratuïtament el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) des de la seva pàgina web, per tal de comprovar des d’una altra font, que efectivament l’estiuet va començar el 14/11/2009, tot hi que potser no calia fer tantes gràfiques perquè de fet ja s’ha fet notar prou per si sol.

 

 

M’agradaria que escrivíssiu als comentaris, si en teniu ganes, com heu passat aquests dies amb aquests canvis de temperatures. Us agraden els canvis de temperatura? o ni tan sols els noteu excessivament?

Deixeu els vostres comentaris.

3 Respostes to “Estiuet de Sant Martí”

  1. L´anomalia tèrmica de l´estiuet de Sant Martí aquest any va ser més intensa que en altres anys. Així a la meva estació meteorològica de Salt la temperatura mitjana va ser de 11,7ºC a la primera década d´aquest desembre i de 14,5ºC a la segona década, gairebé 3ºC més després del dia esmentat. Si abans de l´estiuet es va assolir la mínima mensual, 0,6ºC el dia 10, en canvi el dia 14 vam arribar a 23,8ºC de màxima i la mínima no baixà de 13,6ºC.

  2. Hugo said

    Es un escrit meu, esper-hi que vos agradi

    http://www.lavanguardia.es/lv24h/20091127/53833356162.html

  3. Costa M. said

    Bones Gerard i Hugo!

    Primerament moltes gràcies pels vostres comentaris al blog!! Això m’anima a seguir publicant-hi noticies interessants dia a dia!!

    Gerard, aquest migdia he sentit que en Mauri deia en “El Temps” de TV3 que les màximes que s’han registrat aquest Novembre a Catalunya han entrat en el rànquing de temperatures màximes del mes de Novembre a Catalunya (almenys en l’observatori Fabra i a l’Estartit) a la cinquena posició. O sigui que deu ni do si ha estat intens aquest estiuet de Sant Martí 2009!! Però ara ja s’ha acabat… ja ha començat el fred típic d’aquesta època… a abrigar-se bé!!

    Hugo, pel que fa al teu escrit, haig de dir que és cert que, des de sempre hi ha hagut incrèduls i en especial últimament, s’estan posant en entredit les conclusions dels informes de l’IPCC. Per una part, cal tenir en compte que els informes de l’IPCC s’han redactat amb el concens de de milers de científics, i publicacions científiques de referència, d’arreu del món i que sempre han tingut molta cura amb les previsions futures, tenint com a referència el principi de prevenció davant el desconeixement.

    Amb això, el que vull dir és que no s’ha de menysprear el Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC), el qual va ser establert conjuntament al 1988 per la Organització Meteorológica Mundial (OMM) i el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA), amb l’objectiu d’analitzar l’informació científica necessària per abordar el problema del canvi climàtic i evaluar les seves conseqüències medioambientals i socioeconòmiques, i per formular estratègies de resposta realistes.

    Des d’aquelles dates, les avaluacions de l’IPCC han desenvolupat un paper primordial ajudant als governs a adoptar i aplicar polítiques de resposta al canvi climàtic, i particularment en resposta a las necessitats d’assessorament fidedigne de la Conferència de les Parts de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (CMCC), constituïda al 1992, i del seu Protocolo de Kyoto del 1997.

    Des del seu establiment, l’IPCC ha produït una sèrie d’informes d’avaluació (1990, 1995, 2001 i 2007), Informes Especials, Documents Tècnics (per exemple “El canvi climàtic i l’aigua”) i Guies Metodològiques que són ja obres de referència d’us comú ampliament utilitzades per responsables de polítiques científiques, i altres experts i estudiosos. Entre els més recents s’ha de senyalar els dos Informes Especials (“La captació i l’emmagatzament de diòxit de carboni” i “La protecció de la capa d’ozó i el sistema climàtic mundial”) publicats al 2005, així com les Directrius sobre inventaris nacionals de gasos d’efecte ivernacle (“IPCC Guidelines for National Greenhouse Gas Inventories”), reeditat al 2006.

    D’altra banda, també és cert que en el últims temps estan sortint estudis que parlen de l’enfosquiment global (global dimming), el qual és la reducció gradual en la quantitat d’irradiància directa global a la superfície de la Terra que s’ha observat durant unes quantes dècades després del començament de mesures sistemàtics el 1950. Es creu que ha estat provocat per un augment en les partícules, com els aerosols de sofre o el sutge en l’atmosfera a causa de l’acció humana. L’enfosquiment global ha interferit amb el cicle hidrològic reduint l’evaporació i pot haver provocat sequeres en algunes àrees. I de totes maneres, l’enfosquiment global també crea un efecte de refredament que pot haver emmascarat parcialment l’efecte dels gasos hivernacle sobre l’escalfament global.

    O sigui, que hi ha molts paràmetres que poden influir en el balanç energètic i el cicle hidrològic de la Terra, els quals al mateix temps poden tenir efecte en el canvi climàtic global que està sofrint el planeta. Per tant, jo prefereixo creure en un ens com és l’IPCC, el qual està format per milers de científics (que defensa “l’evidència cièntífica de l’escalfament global antropogènic” i per tant, el canvi climàtic global contemporani), ja que això li aporta una credibilitat que dificilment pot aportar un científic o un grup de recerca aïllat que defensi una altra postura.

    Tot hi això, no deixo la porta tancada a noves hipòtesis que puguin invertir l’escalfament global, com és el “global dimming”, o a noves idees que puguin sorgir en un futur a partir de nous estudis, noves tecnologies o tal i com en el teu article dius “perquè s’hagi estat amagat informació important”.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: