Sherlock Holmes, el film
Posted by Costa M. a 6 febrer 2010
Elemental estimats Watsons…
Tornant amb la tendència que tinc últimament de comentar els aspectes més científics o divulgatius de les últimes estrenes de cine… avui us parlaré de la última estrena a la qual he pogut assistir.
Com tots sabeu, Sherlock Holmes és un personatge de ficció, protagonista d’una sèrie de 4 novel·les i 56 relats que va ser creat el 1887 per Arthur Conan Doyle.
A la pel·lícula podem veure “En Sherlock Holmes” que sempre ens ha estat descrit: és un detectiu privat irònic, enginyós i intel·lectualment inquiet. En ocasions resulta una mica brusc però és cortès amb les dones malgrat que desconfia d’elles. No és molt ordenat en la rutina quotidiana, fuma en pipa, toca el violí (sovint a hores poc adequades) amb mestratge i quan s’avorreix per falta dels reptes intel·lectuals que suposen els seus casos, consumeix cocaïna, fet que preocupa al seu company, amic i cronista Watson amb qui viu fins a finals del segle XIX en el número 221 Bis de Baker Street, a Londres.
- Ornamentació típica de Sherlock Holmes.
La seva característica més notòria és la utilització del raonament pur per a resoldre els casos més intrigants i poder arribar a les conclusions més sorprenents a partir dels detalls aparentment més trivials gràcies al seu extraordinari poder de concentració i als seus amplis coneixements tant científics com de les més variades disciplines.
Per això us animo a veure la pel·lícula si en teniu l’ocasió, encara que en aquest cas no és tant “URGENT” com en el cas d’Avatar… ja que tampoc us canviarà la vida (com Avatar si que pot fer-ho!! :-D), per dir-ho d’alguna manera… ;-). El que us volia dir és que en el film es poden observar moltes curiositats científiques (sobretot de química forense, enginyeria forence i ciencia forense en general) i d‘il·lusionisme, que potser alguns coneixeu. I per això crec que val la pena, perquè el relat està plè d’aventures i no deixa a ningú igual veure com resol els casos fixant-se amb els detalls més insignificants; a part del seu característic caràcter!
El seu gran aliat (el Dr. Watson), la ùnica dona que l’ha impressionat mai (la Srta. Irene Adler), així com el seu gran enemic (en Moriarty), també gosen d’extraordinàries facultats intel·lectuals, fet que dona molt de joc a la pel·lícula, per mostrar-nos des de varies perspectives com l’ús de la sabiduria pot portar a uns a fer el bé i a altres a fer més aviat el mal, o a utilitzar-la pels seus propis interessos, si més no, i no per l’interès comú de la humanitat.
En Sherlock Holmes ha estat dut moltes vegades al cinema i al teatre, i també apareix a novel·les, relats, còmics, dibuixos animats i sèries de televisió, amb els més diversos graus de fidelitat a l’esperit del personatge que és ja tot una icona de la cultura popular. Però a mi aquesta pel·lícula és la que m’ha agradat més, del que he pogut veure o llegir d’ell fins avui!!
Ja per acabar, només us volia fer notar, pels que no ho sabeu, que quan mireu la pel·lícula, potser us sonarà d’alguna cosa i no sabreu perquè… i és que els seguidors de la sèrie americana “HOUSE (M.D.)” heu de saber que, en realitat, la sèrie està basada en el personatge de Sherlock Holmes i per això hi ha moltes coses que s’hi assemblen a la pel·lícula. Jo, concretament, cada vegada que veia una escena on conversaven Holmes i Watson visualitzava automàticament en House i en Wilson, de la sèrie. Com alguns haureu notat, hi ha una sèrie de relacions indiscutibles:
Paral·lelismes entre Sherlock Holmes i el Dr. Gregory House:
- L’estructura dels relats és molt similar a la dels capítols de la sèrie de TV
- Els criminals se substitueixen per les malalties
- David Shore (creador de la sèrie “House M.D.”) ha admès ser fan de les històries de Sherlock Holmes i reconeix que el nom de House prové de Holmes, en anglès “house” i “home” signifiquen casa/llar i per tant ha fet un simple joc de paraules)
- El nom del seu únic i veritable amic, el Dr. Wilson, és molt semblant al del Dr. Watson, l’íntim amic de S. Holmes.
- D. Shore a més ha dit que s’ha inspirat en un professor de neurologia, el Dr. Marc Chamberlain, de la Univeristat de Washington (Seattle), en la creació del Dr. House. I curiosament A. C. Doyle va treure la font d’inspiració d’un dels seus professors també, el Dr. Joseph Bell, el qual diu literalment que ” podia estar-se caminant en una sala d’espera i diagnosticar els pacients sense haver de tan sols parlar-hi” (talment com arriba a fer House en algun dels capítols!).
- Les pistes en aquest cas són els símptomes dels pacients del Dr. House
- La drogadicció. Holmes: consumeix cocaïna (malgrat que els efectes que demostra són propis de l’heroïna) i House consumeix “Vicodina”, un fàrmac opioide derivat de la codeína (metilmorfina). Es tracta d’un narcótic que s’utilitza com a a anlgèsic per via oral. Aquest medicament s’utilitza per alleujar el dolor moderat o intens. El problema és que pot produir dependència i un gran síndorme d’abstinencia si s’abandona de forma sobtada. No s’ha d’utilitzar aquest medicament sense la prescripció directa d’un metge i sota la seva vigilància). House ho pren pel dolor que li causa el quadríceps arrel d’un accident que va patir i la posterior operació, cosa que a més l’obliga a portar sempre un bastó. En el cas de la pel·lícula, el bastó l’utilitza el Dr. Watson emperò…
- La preocupació per la drogadicció dels seus corresponents amics, de Wilson pel que fa a l’adicció de House a la Vicodina, i la de Watson pel que fa a l’adicció a la cocaína de Holmes.
- La insociabilitat i el seu caràcter en general (particularment pel que es refereix a les dones: Irene Adler per S.Holmes i la Dra. Cuddy pel Dr. House per exemple).
- Tots dos toquen un instrument (Holmes toca el violí i House toca la guitarra, el piano i l’harmonica). A més tots dos sovint acostumen a molestar als altres quan toquen els seus respectius instruments.
- El talent per la deducció acurada del passat de la gent i altres característiques própies de cadascú, segons aspectes de la personalitat o de l’aparença física dels criminals o dels pacients, segons de qui es tracti.
Altres semblances més concretes amb episodis de “House M.D.”:
- La pacient en l’episodi pilot és Rebecca Adler. A Escàndol a Bohèmia, Holmes té de rival Irene Adler.
- Igualment, en la 5à temporada, en Wilson utilitza el nom d’Irene Adler com a dona imaginaria en la qual House sembla estar interesat, curiosamnet, el mateix nom de la única dona que va aconseguir ser adversaria de S.Holmes.
- La Vicodina és fabricada pels Laboratoris Watson
- House viu al número 221, apartament B, igual que Holmes a Baker Street
- L’home que li dispara un tret (episodi 2.24, “No reason”) té com a cognom Moriarty (es diu Jack Moriarty concretament), nom que coincideix amb l’enemic/adversari etern de Holmes curiosament (el Professor James Moriarty).
- Dr. House
Realment, val a dir que la gran repercusió que ha tingut el personatge de ficció de Sherlock Holmes ha donat lloc a la creació d’una gran quantitat de detectius de ficció inspirats en ell (deixant a banda al Dr. House): Kogoro Akechi, Father Brown, Harry Dickson i Conan Edogawa, entre altres.
Links i fonts:
Perquè el cel és blau 
Deixa un comentari