Perquè el cel és blau

i els núvols són blancs?

Archive for the ‘ciència’ Category

Núvols “tsunami”

Posted by Costa M. a 11 febrer 2012


Les fotografies són extraordinàries, però no us deixeu enganyar pel titular “El tsunami increïble d’onades de núvols que va tenir lloc a la Costa de Florida” del reporter del Daily Mail.

En realitat aquest fenomen es dona freqüentment i de manera natural quan masses d’aire humides topen amb un obstacle prou alt, usualment muntanyes, el qual obliga a l’aire a ascendir i això fa que es condensi l’aigua que contenia aquesta massa d’aire donant lloc als núvols. En aquest cas els obstacles són els edificis construïts a primera línia de mar de la ciutat de Panamà a Florida, i les fotografies són molt espectaculars perquè recorden a imatges (no gaire realístiques) del que vindria a ser un megatsunami, sovint recreat a pel·lícules com ara “El dia de demà (The day after tomorrow, 2004)”.

Dic que no són realístiques perquè quan es produeix un tsunami (tots hem pogut veure les imatges del Tsunami de Sumatra del 2004 o el de Fuqujima al 2011),  si bé les onades es fan cada vegada més grans a mida que s’acosten a la costa, mai arribarien a ser tant gegants com per passar per sobre els edificis! Els tsunamis són molt destructius perquè tota l’aigua que porten porta molta energia, que s’ha acumulat durant el moviment de les plaques tectòniques, però no perquè les onades siguin gegants i per això destructives per se. Tot això ho dic sense pretendre ser una experta en tsunamis i deixant a part el tema dels megatsunamis, els quals es donen lloc en circumstàncies molt especials i no estan molt ben documentats científicament.

Bé, deixant a part dels tsunamis, les imatges tant impressionants d’aquestes “onades de núvols” van ser captades pel pilot d’helicòpter, JR Hott, que va ser informat del perill d’una boira per allà on volava.



Segons el Dr Greg Forbes, de Weather.com, el fenomen es va produir de manera natural com a conseqüència de què l’aire càlid i humit que es forma a les aigües de la costa de Florida va anar-se acostant a la línia de mar, i això va fer que l’aire es refredés formant una boira baixa, la qual al topar amb els edificis de primera línia de mar es va anar enlairant i refredant amb l’altura, el que va donar lloc a la formació d’aquests núvols tant espectaculars.



Forbes s’explica a la pàgina web: “Veus els núvols que es formen a la costa, ja que els vents de sud empenyen l’aire càlid i humit cap al nord i després al llarg dels gratacels l’aire s’eleva i arriba al seu cim en forma de núvol. I després s’enfonsa cap avall i disminueix la humitat relativa i es dissipen els núvols”. I recalca que “Perquè es donin aquestes circumstàncies la humitat relativa de l’aire ha de ser molt concreta, no sempre es dona aquest fenomen tan espectacular…”.

 

Font: DailyMail – MailOnline

Agraïments: a Gònix per passar-me l’enllaç.

 

Posted in ciència | Leave a Comment »

Plumall de pols Africà que provoca vòrtexs visibles pel satèl·lit Aqua

Posted by Costa M. a 10 febrer 2012


 

El vent va portar pols del desert del Sàhara sobre les illes de Cap Verd i a l’Atlàntic Nord a principis de febrer de 2012. L’espectròmetre d’Imatges de Resolució Moderada (MODIS) a bord del satèl·lit Aqua de la NASA va capturar aquesta imatge de color natural el 7 de febrer de 2012, un dia després que la pols es comencés a escampar cap a la costa occidental d’Àfrica.

Apareixen uns contorns curiosos prop de les illes de Cap Verd i més cap al sud-oest els vòrtexs de von Karman s’allunyen de l’arxipèlag. Per tant, es pot observar com aquests tipus de remolins es formen tant en núvols com en plumalls de pols.

Imatge de la NASA presa pel satèl·lit Aqua MODIS el 7 de febrer de 2012

Font: NASA Earth Observatory

Posted in ciència | Leave a Comment »

Què està portant aquest temps tant fred a Europa?

Posted by Costa M. a 10 febrer 2012


Source: Met Office News Blog

El temps actual de fred a tot Europa està essent de gran contrast amb les condicions suaus, d’humitat i vent que han tingut lloc durant desembre i gener en gran part d’Europa. La causa de les baixes temperatures és el desenvolupament d’un gran «bloqueig», un anticicló sobre Escandinàvia i la Rússia nord-occidental. Els vents de l’est a l’extrem sud d’aquest sistema ha transportat fred cap a l’oest d’aire continental, desplaçant a la influència més habitual de l’Oceà Atlàntic.

Global land and sea surface temperature anomalies for 1-5 February 2012
Anomalies i temperatura superficial global de la terra i del mar de l’1 fins al 5 de febrer 2012

 

Un “‘anticicló de bloqueig ” es pot imaginar que vindria a ser com una roca molt gran en un rierol. Aquesta pedra actua com una maledicció i atura el flux del corrent. En aquest cas, el bloqueig causa que el flux de l’oest (més normal) que porta condicions més suaus es detingui, el que permet que entrin les condicions més fredes des de l’est.

L’origen i la persistència dels bloquigs ha estat una temàtica de molta investigació, i per desgràcia encara no està absolutament clar perquè tenen lloc. El que sí se sap és que encara que els orígens d’aquest gran patró bloquejat a tot Europa es remunta a l’aparició de dues regions individuals de les latituds mitjanes de bloqueig sobre el centre de Rússia i el Mar de Bering a mitjans de gener. Durant les dues setmanes següents, aquestes dues regions es van fusionar per formar el “bloqueig” que veiem ara.

L’aparició de bloqueig es reflecteix en la forta disminució l’índex de l’Oscil·lació Àrtica (AO) , el que efectivament es descriu com un estat en l’ambient en què el flux de vents de l’oest és més fort o més feble del que és habitual a l’hemisferi nord. Actualment es troba en la fase negativa, és a dir, el flux de l’oest és menys forta del normal. El canvi a un AO negatiu es va observar a finals de gener i posa de relleu el dramàtic canvi del flux de l’oest o fins i tot bloquejat..

Tot i la incertesa general dels patrons de bloqueig, hi havia signes potencials d’un augment del risc d’un temps significatiu fred durant diverses setmanes enrere, quan els vents de gran altitud van començar a afeblir-se en els pronòstics de llarg abast. Ara entenem que hi ha un vincle clar entre el debilitament d’aquests vents de gran altitud i el clima de superfície que opera a escala mensual i en situacions com aquesta pot proporcionar una “finestra d’oportunitat” per les previsions mensuals per advertir d’un risc major. Basat en aquesta entesa, el Met Office ha reflectit l’augment del risc de les condicions de fred des de mitjans de gener.

Els científics del Met Office Hadley Centre han investigat i demostrat una clara influència sobre el clima estratosfèric superfície durant aquests esdeveniments, amb vents de l’est que han afectant al corrent en de l’oest i el clima de la superfície. El resultat és un canvi de flux suau de l’oest de l’Atlàntic a Europa per vents de l’est amb un augment del risc de freds extrems.

El debilitament del jet a l’estratosfera pot permetre que els
corrents de l’est passin a través de l’atmosfera per donar
freds vents de l’est a la superfície.
Això pot resultar en un clima fred i amb neu al Regne Unit.

Una situació similar va ocórrer en aquesta època de l’any el 2009, quan vam tenir nevades importants al Regne Unit i altres parts d’Europa, després d’una ruptura forta del jet de gran alçada. Altres hiverns recents com 2006 i 2010 també han demostrat un clar exemple de l’efecte.

Posted in Avís, ciència | Leave a Comment »

Què és la pluja geladora i perquè té lloc?

Posted by Costa M. a 8 febrer 2012


Els pronòstics indiquen que hi ha la possiblilitat que es produeixin pluges geladores aquesta nit a algunes parts d’Escòcia i al nord d’Anglaterra el dijous. Però quines són les condicions que fan que es produeixi la pluja geladora?

English: Ice glaze on crabapple

El glaç en pomes silvestres

El fenòmen de la pluja geladora es dóna quan les gotes de pluja cauen a través de l’aire el qual està per sota zero i es congela en l’impacte amb el terra o un altre objecte de forma clara el gel. Les condicions han de ser les “justes” per obtenir la pluja gelada i no passa molt sovint en el Regne Unit, per la qual cosa és un fenomen relativament rar.

Trobareu l’article complet al següent enllaç: MetOfficeBlog

Posted in ciència | Leave a Comment »

Radiació nuclear: invisible i inodora, però devastadora!

Posted by Costa M. a 7 gener 2012


Us escric aquesta entrada en el blog sobre la radiació nuclear perquè precisament, aquest any passat, vaig estar vivint i treballant uns mesos a Richland (WA, EUA) gràcies a una beca del Ministeri per fer una estada breu en un centre de recerca de l’estranger, i resulta que és la ciutat americana on es va construir la bomba de Nagasaki (II Guerra mundial). Allà aquest tema és una mica tabú encara que és de coneixement públic que hi ha radiació nuclear a l’ambient i que s’hi estan gastant (i s’hi gastaran) molts recursos per acabar de desmantellar el reactor nuclear  que s’hi va construir per a la elaboració de l’arma. La situació exacte del reactor és a Handford, just al costat de Richalnd. Diguéssim que el poble/ciutat de Richland es va crear per cobrir les necessitats de vivenda que van aparèixer de sobte pels llocs de treball creats Handford. Lamentablement, a Handford no s’hi pot accedir si no tens acreditació.

Resumint, és molt interessant el reportatge que us he enllaçat perquè crec que és important saber que els efectes de la radiació nuclear (tant si procedeixen d’un reactor com d’una central, etc.) són acumulatius i a llarg plaç.

En el reportatge, el professor Rodríguez Farré explica de manera clara i contundent que, quan es parla de radiació, no hi ha dosi segura. L’única radiació acceptable, ens diu, és la radiació natural. Quins són els efectes de la radiació sobre la salut? Com afecten els nostres òrgans interns els isòtops radioactius, que es poden concentrar al cos durant molts anys?

Cliqueu aquest enllaç per veure el capítol del programa SINGULARS:

http://www.tv3.cat/videos/3515170/Eduard-Rodriguez-Farre-Radiacio-nuclear-invisible-i-inodora-pero-devastadora

Per últim, m’agradaria fer èmfasi en una frase que diu l’entrevistat: “Les centrals nuclear van sorgir de la creació i desenvolupament de les bombes atòmiques…”

Per saber-ne més:

Handford declassified Project (selected photos)

Manhhatan Project

Posted in ciència | Leave a Comment »

Les Dracònides: pluja d’estels del 8 d’octubre

Posted by Costa M. a 10 Octubre 2011


Tal i com havien anunciat els mitjans de comunicació, durant el vespre-nit del dissabte 08/10/11 vam poder disfrutar d’una pluja d’estels (o pluja d’estrelles) si fixàvem la vista cap al cel en direcció al Nord –  Nord-oest.

Constel·lacions a les quals calia mirar si es volia veure la pluja d'estels. Font: planetagea

Les pluges d’estels es produeixen quan l’òrbita de la Terra es creua amb els núvols de partícules que deixen els cometes al seu pas. Aquest dissabte, la Terra va travessar un núvol dens de partícules deixades pel cometa 21P/Giacobini-Zinner entre finals del segle XIX i principis del segle XX. I concretament, reben el nom de “Dracònides” perquè semblen irradiar de la constel·lació del Drac.

Simulació del creuament de l'òrbita de la terra amb l'òrbita del cometa. Font: astroclaver

S’havia previst una bona visió de la pluja entre les 18h i les 23h, amb un màxim a les 21h, però des de Girona, concretament des dels Àngels, no vam tenir unes condicions òptimes d’observació, ja que la lluna (gairebé plena) va fer augmentar la il·luminació celest, cosa que va comportar una disminució del nombre d’observacions i de la qualitat de visió dels estels fugaços. A més, la presència de núvols prims va fer que s’empitjorés més la situació i encara se’n van observar menys del què hauria estat d’esperar.

Mapa de visibilitat de les Dracònides 17:00 - 20:00 UTC (19:00 - 22:00 hora local). Font: http://www.astroclaver.org/sistema-solar/cossos/cometes/pluja-de-les-draconides-a-octubre/.

De totes maneres vam poder gaudir d’un espectacle que fins d’aquí 15 anys almenys no podrem tornar a veure. A més gràcies a la bona temperatura que hi havia era molt agradable estar de nit esperant veure caure estels a la llum de la lluna.

Segurament, si el temps i la lluna haguessin acompanyat s’haguessin pogut arribar a veure les quantitats previstes: des de 100 meteors per hora fins a 1000 en el màxim de la tempesta.

Més informació:

rtve.es

Unidad de información científica (Universidad Complutense de Madrid)

PlanetaGea

Posted in Avís, ciència, Popular | Leave a Comment »

Dust Devils

Posted by Costa M. a 19 Agost 2011


Durant la estada que vaig poder gaudir a Richalnd (WA) vaig observar un fenòmen que també havia pogut observar aquí a Catalunya però no de la mateixa magnitud. Per sort vaig poder captar-ne unes fotos, no són de gaire qualitat, ja que les vaig fer a corre cuita des de dins el cotxe, però n’estic molt orgullosa… Aquí van:

Dust devil, Toppenish (WA) (by: Montse Costa)

Dust devil, Toppenish (WA) (by: Montse Costa)

Segons el AMS Glossary un “diable de pols” és un remolí de pols ben desenvolupat, petit però vigorós, en general de curta durada que es fa visible per la pols, sorra i restes del sòl que aixeca al formar-se.

Els diables de pols de tant en tant són prou forts per causar danys de poca importància (es troben a la F1 de l’escala de Fujita). Els diàmetres que poden assolir oscil.len entre prop de 3m fins a més de 30 m. L’alçada mitjana és d’uns 200 m, però se’n han observat alguns d’un kilòmetre o més d’alts. S’ha observat que giren tant anticiclònicament com ciclònicament. Tot i que la velocitat vertical és predominantment a l’alça, el flux al llarg de l’eix dels diables de pols de grans dimensions pot ser a la baixa. Els diables de pols grans també poden contenir vòrtexs secundaris.

Les condicions més favorables perquè es desenvolupin els dust devils són els d’una tarda calorosa, la calma amb cels clars, en una regió seca, quan l’escalfament superficial intens provoca un gradient molt pronunciat de la temperatura en més de 100 m de l’atmosfera. I aquestes eren justament les condicions que hi havien en el moment en què vaig prendre les fotografies: ens trobavem en la vall seca (“Yakima Valley”) de l’Estat de Washington, la tarda era calorosa i amb cel clar.

Per ampliar una mica més el tema també és interessant saber que de remolins d’aquest tipus també se’n formen al planeta Mart i han estat fotografiats per la Mars Rover Spirit. En el seguent vídeo es pot observar una sèrie d’imatges on es veu un dust devil que va tenir lloc durant gairebé 10 minuts.

Si voleu més informació sobre aquests fenòmens podeu consultar la wikipedia per exemple, on hi ha un extens article sobre els dust devils, així com altres moltes pàgines web que trobareu a la xarxa.

Posted in ciència | Leave a Comment »

Punching Holes in the Sky / Els forats de perforació en el cel (NASA)

Posted by Costa M. a 16 Juliol 2011


Els científics, fotògrafs i aficionats a l’observació dels núvols han estat buscant intensament la causa de la formació dels forats de perforació en els núvols durant dècades. Aquests, són espais gegants que apareixen a la coberta dels núvols. N’hi ha que presenten formes belles, però alhora són també una oportunitat per a la investigació científica. Un nou informe indaga en com els avions són els responsables d’aquests forats en els núvols, i en el potencial de vincular el fenomen d’augment de les precipitacions al voltant dels principals aeroports.

Un forat de perforació observat el 27 d'agost del 2008 prop de Linz, Àustria (Font: H. Raab)

L’autor principal de la publicació, Andrew Heymsfield del Centre Nacional d’Investigació Atmosfèrica, va dir que “Sembla un efecte generalitzat dels avions de causar involuntàriament alguna quantitat mesurable de pluja o neu al atravessar certs núvols”,  “Això no és necessàriament precipitació suficient per afectar el clima mundial, però és probable que es noti en els aeroports principals de latituds mitjanes. ”

L’investigador Patrick Minnis, del centre de recerca especialista en núvols de la NASA a Langley, va ser un dels co-autors de l’article. Els satèl.lits de la NASA: Aqua, Terra, CALIPSO i CloudSat es van utilitzar en l’anàlisi. La investigació també va ser finançada en part per subvencions de la NASA.

La imatge dels forats de perforació són variats, a vegades tenen forma de capa de núvols d’aigua líquida que s’estén pel cel, com un full, en temperatures sota zero, d’altres un avió guanyant alçada deixa rere seu un buit, com si d’un motlle circular. En alguns casos, la forma que queda enrere és més irregular, o fins i tot més rectangular o com a canal. Però el cercle gairebé perfecte és sovint el que se sol veure més en el cel. El que passa és que les partícules de gel que creixen a causa de sobrerefredar-se les gotes d’aigua del núvol al passar l’avió cauen en forma de neu i si la capa de núvols és prima o si l’aigua no es reposa queda un forat en el núvol.

“En altres condicions, pot produir una línia de neu bastant continua”, va dir Minnis, com s’ha observat en l’aeroport de Denver.

Aquesta imatge va ser presa pel satèl·lit Landsat-5 l'onze de decembre del 2009, i mostra les condicions uniques en què es formen els forats en els núvols. Font: Robert Simmon/NASA Earth Observatory

Existeixen llocs web d’Internet que es dediquen a recollir imatges de forats de perforació de núvols a tot el món. Els científics van ser informats per primera vegada l’observació d’aquests tipus de forats en els núvols a la dècada dels 40, d’acord amb l’article de Science. De fet, aquests núvols sovint condueixen a falsos informes de OVNIs o de llançaments de coets. Però a part de ser una osca en el cinturó de núvols vigilants, els “mecanismes de formació i de la física del desenvolupament, la durada, i per tant l’abast dels seus efectes han estat àmpliament ignorats.” Heymsfield i els altres autors van estudiar imatges de satèl lit de forats de núvols i després van utilitzar models computacionals per simular com els forats han evolucionat després de la formació. Si un avió està pujant o el nivell de vol atravessa la capa de núvols determina si un “forat” és “un cop de puny” o un “canal” excavat en els núvols.

Contrails i forats en els núvols prop de Norfolk, Virginia el 20 de juny del 2004. Font: Lin Chambers/NASA

A més de descriure la física específica de com es formen els forats i dels tipus de núvols, el paper de la ciència també es veu en aquesta sembra involuntària de núvols. Els autors suggereixen que l’efecte no és prou gran com per tenir un impacte sobre el clima global, però que “prop d’un aeroport regionals importants en les latituds mitjanes durant els mesos de clima fred pot donar lloc a augment de les precipitacions a terra.”

A "forat de cop de puny" en un núvol visible sobre Omarama, Nova Zelanda el maigdel 2006. Font: Dollsworth

Patrick Lynch
NASA’s Earth Science News Team

Font: http://www.nasa.gov/topics/earth/features/hole-punch.html

Posted in ciència | Leave a Comment »

El satélite ‘CryoSat’ realiza sus primeros mapas de los hielos polares

Posted by Costa M. a 23 Juny 2011


El radar mide la altura capa helada que sobresale del agua

Ampliar Mapa del grosor de la capa de hielo en la Antártida que se está elaborando con el satélite europeo CryoSat. Esta cartografía corresponde a los datos de febrero y marzo de 2011, pero hace falta tomar más para lograr mejor resolución.- CPOM/UCL/ESA/PLANETARY VISIONS

Los científicos del satélite Cryosat han presentado en el certamen aeroespacial de Le Bourget (Francia) el primer mapa del grosor de toda la región Ártica obtenido con los datos que ha tomado el artefacto en órbita en el primer trimestre del año. Con su tecnología radar, el Cryosat mide la altura de las masas de hielo que sobresalen del agua, lo que permite calcular el grosor. Además, obtiene información detallada de los bordes del hielo, lo que resulta de capital importancia para hacer el seguimiento de los cambios que se producen allí. La primavera de 2011 es la tercera con menor cobertura helada en el Ártico desde que se tienen registros desde el espacio.

Mapa detallado del grosor de los hielos en en Ártico realizado con los datos del satélite CryoSat.- CPOM/UCL/ESA
Mapa detallado del grosor de los hielos en en Ártico
realizado con los datos del satélite CryoSat.- CPOM/UCL/ESA
El 'CryoSat'

Ilustración del satélite CryoSat’ de la Agencia Europea del Espacio,

dedicado a observar los hielos de la Tierra.- ESA-AOES MEDIALAB

El CryoSat, una misión de la Agencia Europea del Espacio (ESA), fue propuesto en 1998 para determinar con precisión los cambios en los hielos de las frágiles regiones polares del planeta, lo que es esencial para conocer cómo está afectando el cambio climático. El primer satélite se perdió por un fallo en el lanzamiento, en 2005, pero se decidió construir otro para reemplazarlo, que se lanzó con éxito en abril de 2010. su funcionamiento es óptimo, incluso mejor de lo esperado, han asegurado sus responsables.

El satélite está en órbita a 700 kilómetros de altura por encima de las regiones polares terrestres y alcanza los 88 grados de latitud. Desde hace siete meses está enviando datos precisos de los hielos del planeta. Además del mapa de los hielos árticos, el Cryosat está permitiendo levantar un nuevo mapa de la Antártida mostrando el grosor de la capa helada, pero todavía no está terminado.

Fuente: El Pais.com

Posted in ciència | Leave a Comment »

Bye Bye Comet!

Posted by Costa M. a 15 Mai 2011


Vídeo capturat per la NASA entre el 10 i 11 de maig del 2011:

El SOHO va observar com un cometa força brillant s’aproximava cap al Sol i no es va tornar a veure fins a la seva aproximació i trobada amb el Sol (10 a 11 maig 2011). El cometa, probablement part de la família dels cometes Kreutz, va ser descobert per l’astrònom aficionat Sergey Shurpakov. En aquest video es pot observar el coronògraf del Sol (representat per un cercle blanc), el qual és bloquejat pel disc vermell que oculta el Sol, de manera que les estructures febles de la corona del Sol es poden discernir. Curiosament, una ejecció de massa coronal va tenir lloc a la dreta just quan el cometa s’acosta al sol.

Els científics, però, encara han de trobar una connexió física entre la connexió que hi ha entre els cometes que estan al voltant del Sol i les ejeccions de massa coronal. De fet, l’anàlisi d’aquesta CME, l’ús d’imatges de l’Observatori de Dinàmica Solar, mostra que la CME va esclatar abans que el cometa s’acostés prou a la superfície solar per a interactuar amb forts camps magnètics.

Crèdit: NASA / SOHO

NASA Goddard Space Flight Center permet a la missió de la NASA a través de quatre activitats científiques: Ciències de la Terra, Heliofísica, Exploració del sistema solar, i Astrofísica. Goddard juga un paper important en els èxits de la NASA, aportant els coneixements científics de pes per impulsar la missió de l’Agència.

Font: NASA Goddard Photo and Video

Bye Bye Comet! [English version]

NASA video captured May 10-11, 2011

SOHO watched as a fairly bright comet dove towards the Sun in a white streak and was not seen again after its close encounter (May 10-11, 2011). The comet, probably part of the Kreutz family of comets, was discovered by amateur astronomer Sergey Shurpakov. In this coronagraph the Sun (represented by a white circle) is blocked by the red occulting disk so that the faint structures in the Sun’s corona can be discerned. Interestingly, a coronal mass ejection blasted out to the right just as the comet is approaching the Sun.

Scientists, however, have yet to find a convincing physical connection between sun-grazing comets and coronal mass ejections. In fact, analysis of this CME using images from the Solar Dynamics Observatory shows that the CME erupted before the comet came close enough to the solar surface to interact with strong magnetic fields.

Credit: NASA/SOHO

NASA Goddard Space Flight Center enables NASA’s mission through four scientific endeavors: Earth Science, Heliophysics, Solar System Exploration, and Astrophysics. Goddard plays a leading role in NASA’s accomplishments by contributing compelling scientific knowledge to advance the Agency’s mission.

Source: NASA Goddard Photo and Video

Posted in ciència | Leave a Comment »