Tal i com havien anunciat els mitjans de comunicació, durant el vespre-nit del dissabte 08/10/11 vam poder disfrutar d’una pluja d’estels (o pluja d’estrelles) si fixàvem la vista cap al cel en direcció al Nord – Nord-oest.
Constel·lacions a les quals calia mirar si es volia veure la pluja d'estels. Font: planetagea
Les pluges d’estels es produeixen quan l’òrbita de la Terra es creua amb els núvols de partícules que deixen els cometes al seu pas. Aquest dissabte, la Terra va travessar un núvol dens de partícules deixades pel cometa 21P/Giacobini-Zinner entre finals del segle XIX i principis del segle XX. I concretament, reben el nom de “Dracònides” perquè semblen irradiar de la constel·lació del Drac.
Simulació del creuament de l'òrbita de la terra amb l'òrbita del cometa. Font: astroclaver
S’havia previst una bona visió de la pluja entre les 18h i les 23h, amb un màxim a les 21h, però des de Girona, concretament des dels Àngels, no vam tenir unes condicions òptimes d’observació, ja que la lluna (gairebé plena) va fer augmentar la il·luminació celest, cosa que va comportar una disminució del nombre d’observacions i de la qualitat de visió dels estels fugaços. A més, la presència de núvols prims va fer que s’empitjorés més la situació i encara se’n van observar menys del què hauria estat d’esperar.
Mapa de visibilitat de les Dracònides 17:00 - 20:00 UTC (19:00 - 22:00 hora local). Font: http://www.astroclaver.org/sistema-solar/cossos/cometes/pluja-de-les-draconides-a-octubre/.
De totes maneres vam poder gaudir d’un espectacle que fins d’aquí 15 anys almenys no podrem tornar a veure. A més gràcies a la bona temperatura que hi havia era molt agradable estar de nit esperant veure caure estels a la llum de la lluna.
Segurament, si el temps i la lluna haguessin acompanyat s’haguessin pogut arribar a veure les quantitats previstes: des de 100 meteors per hora fins a 1000 en el màxim de la tempesta.
Més informació:
Unidad de información científica (Universidad Complutense de Madrid)
Perquè el cel és blau 